dilluns, 10 d’octubre del 2022

12 d’Octubre.

 

Res a celebrar i molt a recordar.

Per exemple, com  va anar allò de per què la Cort de  Portugal va rebutjar la proposta del sr. Colom i la Monarquia Castellana, la va acceptar.

Resulta que els càlculs  que havia fet don Cristòfor, sobre el diàmetre de la Terra i el temps necessari per donar la volta  a la Terra estaven equivocats i no d’una mica.

Els portuguesos que feia anys que navegaven per l’oceà, ho van veure de seguida i el van enviar a pastar fang, mentre que els Monarques  Castellans, semi analfabets en matèria marítima i analfabets totals en Oceans, li van dir endavant. Colom va morir creient que havia arribat  a Àsia.

Quan estudiava història d’Espanya, fa tres quarts de segle, em deien que el Títol Honorífic de Reis Catòlics els hi havia concedit el Papa per haver derrotat i expulsat de la península, els musulmans, però molts anys després he sabut que aquest títol el van guanyar per haver expulsat els “jueus” que no hi tocaven cap flauta en aquell concert.

Aquesta colla d’errors, barbaritats, crims i exterminis és el  que no volem  celebrar, demanant disculpes per la petita part que ens toca.

Qui vulgui saber que no vagi a Salamanca.

8 d’ octubre de 2022.

I el govern català en un bot de rems… que també és navegar, però en l’altre sentit que donem a la paraula navegar, de no saber cap a on vas, i que provoca la decepció dels decebuts, dels “ja t’ho deia jo”, però que no té cap repercussió sobre el final de la  ‘Història’.

Que sempre és una altra cosa.

9 d’octubre de 2022.

 

 

dimarts, 4 d’octubre del 2022

Això s’està animant.

 

Embarrancats. Estàvem embarrancats des de feia quatre o cinc anys, sense anar ni endavant ni enrere, només amb un balanceig entre adormidor o marejant.

Amb l’ajuda, que mai agraïrem prou, d’en Joan Carles, que no solament ha mantingut viva  la flama antimonàrquica, sinó que l’ha revifat amb aquella alegria, que tan necessària feia l’avorrida presència i essència del seu fill.

Entre reis i jutges, presidents i presidentes de comunitats automàtiques (dius “català” i salten automàticament) ajuden a revifar  l’adormit però tan viu com sempre catalanisme català.

La realitat és que la Història de  Catalunya és la història d’un poble perseguit secularment, per la senzilla raó de  voler ser. Voler ser allò que és.

Fàcil d`explicar i difícil d’entendre, com la similar història d’Irlanda, amb enfrontaments entre els partidaris de camins diferents per aconseguir la llibertat, amb  noms tan coneguts com  IRA o Sinn Fein o no tant com Fianna Fail, amb lluita i morts entre ells… fins que van ser independents.

La  diferència essencial entre  l’èxit d’Irlanda i el fracàs de Catalunya és degut solament a una circumstància: Que el Regne Unit és una democràcia…

4 d’octubre de 2022.