tag:blogger.com,1999:blog-92020511255613760482024-03-06T19:34:03.468-08:00Antoni de VilanovaUnknownnoreply@blogger.comBlogger428125tag:blogger.com,1999:blog-9202051125561376048.post-9811957141687126562023-11-03T08:17:00.002-07:002023-11-03T08:17:51.112-07:00Força insuficient.<p> </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Si vols resoldre un problema per
la força, sobretot no usis una força insuficient.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Tant per arrancar un queixal, com
per pujar un piano per l’escala.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Em temo molt (amb alegria
amagada) que Rússia amb Ucraïna ha comés aquest error, com l’està cometent
l’Estat espanyol per resoldre (al seu gust) el conflicte català.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Usar una força insuficient.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Què impedeix a uns i altres usar
tota la seva capacitat de destrucció de l’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">enemic?<o:p></o:p></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En primer lloc Stalin i Franco ja
són morts, però l’herència que han deixat als seus respectius pobles sobre <i style="mso-bidi-font-style: normal;">la filosofia de la vida,</i> és ben viva. (Reconec
que faig trampa, perquè la realitat és que Stalin i Franco van existir perquè Rússia
i Espanya, són com són des de fa segles, filosofia de la vida inclosa).</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En resum, que el piano que volien
amagar a les golfes s’ha quedat encallat al replà de l’entresol. I emprenya que
dona gust, tant per pujar com per baixar, fins que<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>se’n comença<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>a parlar a l’estranger de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>fora.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Metàfores a part. Què impedeix a
l’Estat<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Espanyol resoldre el problema català
al seu gust?</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">No serà que Espanya sap molt bé
el que NO vol que sigui Catalunya però que no té cap idea realista i vàlida del
que vol que sigui?...</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Aquesta sensació (i més que
sensació) d’encallament secular es transmet de generació en generació i de tant
en tant per raons difícils d’explicar <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>però
fàcils de predir, es produeix per una o altra banda un: “Ja n’estem fins als
“dallonses” on tothom sap què vol dir “dallonses”.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Llavors se’n torna a parlar com
si fos una sorpresa de nova aparició al mercat de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Calaf, quan<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>només és una nova volta a la sínia que tant la fa un cavall com un burro.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El problema és molt antic i la
solució també. L’aspiració a la llibertat -sigui quin sigui el significat de la
paraula- és congènit i és un dels <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>signes
més específics de la naturalesa humana.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Tant de l’individu com del grup.
Igual d’un grup petit com d’un grup immens.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Tant de bo<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que l’aspiració a l’equitat d’uns, fos, si més
no, igualment intensa que la necessitat de llibertat dels altres. Recíprocament
i mútuament.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">…i usar tota la força disponible
…equitativament.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-spacerun: yes;">
</span>D’això se’n<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>diu “somiar truites”?</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El 2023 s’està morint de mort
natural.</p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9202051125561376048.post-79974746318075782422023-09-21T00:12:00.000-07:002023-09-21T00:12:40.263-07:00Dos es barallaven…<p> </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">I el tercer va rebre.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Aquesta és la Història<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>d<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">els
espanyols i</b> la tragèdia de<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">ls
catalans..<o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>És veritat que una</b> <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">de les ”</b><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Dos Españas” </i>segons Machado ha de gelar el cor de l’espanyolet que
en aquest món ve, però <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>encara és més
veritat que seran les dues Espanyes agafades de la mà, que congelaran el cor i trepitjaran
el fetge del catalanet, (i quan sigui gran li escuraran la butxaca).</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Els espanyols continuaran
barallant-se, i<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>donant la culpa als
catalans.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Si us plau cavallers espanyols,
Pedro i Pablo, i successors i similars, doneu-vos les mans. Agafeu<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ben fort amb la vostra mà dreta la mà de
l’altre, com feien els cavallers medievals, per impedir -se<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>recíprocament,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>agafar l’espasa amb traïdoria. Perquè és bo
confiar amb la cavallerositat mútua, però és millor saber Història. I la Història
de cap Estat, en cap època és, no ja exemplar, sinó ni tan sols digna. I
l’Estat Espanyol<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>sempre a primera fila.<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><o:p></o:p></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">I si fos que allò que és erroni és
precisament l’ens <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">ESTAT?<o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Les <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>funcions intrínseques <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de qualsevol model o sistema d’administració política
o econòmica <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>han de ser:<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">1.Distribució <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>equitativa <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>dels bens produïts pel conjunt.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">2.Defensa de la llibertat de cada
persona i de cada col·lectiu, al màxim possible. (Si convé cal fer miracles).</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">3.Els interessos del conjunt
estan supeditats als drets de les persones, i els interessos dels individus als
drets del conjunt.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">4.Mantenir un ordre públic mínim
necessari per poder realitzar aquest programa...<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><o:p></o:p></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Dos es barallaven i<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tres, quatre o més, van rebre de valent. Les
dues vegades que dos països Europeus molt civilitzats han començat una guerra entre
ells, ha degenerat en guerres mundials … i Europa continua<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>presumint de civilitzadora universal.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El tàndem Espanya-Madrid... o més
ben dit<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el model <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Espanya </i>engendrat i parit a Madrid és<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per raons geogràfiques, històriques, ideològiques,
religioses, amb tocs de metafísica, és necessàriament centralista, autoritari, i
dogmàtic…<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> ergo </i>incompatible amb una democràcia
amb cara i ulls.<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><o:p></o:p></i></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Jo aconsellaria -si sabés a qui
aconsellar- <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>agafar un compàs i sobre un
mapa d’Espanya, clavant l’agulla a la Puerta del Sol, dibuixar un parell de circumferències,
la petita de 20 km. de radi, i l’altra de 300 km. (No ve gaire d‘aquí). La superfície
d’aquesta segona <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>corona és més de 400
vegades la del cercle de 20 km. però el número d’habitants és… si fa o no fa
similar, mentre que el poder polític és inversament proporcional al quadrat de
les superfícies respectives... perquè és proporcional a la densitat. A més atapeïts,
més poderosos. A més poderosos més curts de vista, i a més curts de vista més
exaltats <i style="mso-bidi-font-style: normal;">patriòticament</i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Escrit el dia 11 de juliol del 2023… quina
calor,… <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i no ha perdut actualitat.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><o:p> </o:p></b></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9202051125561376048.post-84201309257288101972023-09-13T03:28:00.001-07:002023-09-13T03:28:37.705-07:00Encallat<p> </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Res ha canviat. La profunditat
del conflicte -Espanya/Catalunya- és la mateixa avui que fa deu, vint o setanta
anys. Els alts i baixos s’han produït al llarg de molt temps (segles?), i cap
tant terrible com el llarguíssim episodi anomenat franquisme.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Com que aquest “episodi” jo l’he
viscut en la seva totalitat i amb la màxima intensitat, però no amb plena
consciència mentre el vivia, em sento no solament justificat sinó obligat a
denunciar que la ideologia dominant actual envers Catalunya és <i style="mso-bidi-font-style: normal;">franquisme sense Franco. </i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>La diferència<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>aparentment és molt gran a la cara externa de la realitat, perquè un
crim sense criminal sembla impossible, però el fons del problema -ideologia, interpretació
de la història, mentalitat, etc.- és immutable. O gairebé.<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><o:p></o:p></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Situacions i actuacions com les
de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la monarquia des de fa anys o dels òrgans
judicials suprems des de sempre –per citar institucions NO sotmeses als partits
polítics ¿? Així com la convicció <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>d’un grau
d’animadversió generalitzada a tot signe de catalanitat, ens empeny a intentar
entendre la raó històrica d’aquesta realitat.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Donant una mirada molt
superficial al món no costa gens trobar situacions similars en el fons i molt diferents
a la superfície: tibetans, uigurs, (respecte a Xina)<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Donetz i<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>Luganks, (respecte Ucraïna) o Ucraïna (respecte Rússia), etc. etc. per
citar els que avui estan a primera pàgina dels diaris , que mostren en primer
lloc l’existència d’aquesta animadversió entre pobles i en segon lloc
l’aprofitament que en fan d’aquest sentiment, els poders dominants a un i
l’altre costat del món, per portar l’aigua al seu molí, sense mirar si l’aigua
és pudenta i el molí és de vent, d’aigua o de sang.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">I aquí, com dic al títol de
l’article, em quedo encallat.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">13 de setembre del 2023.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><o:p> </o:p></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9202051125561376048.post-2064060874601087092023-08-31T08:29:00.000-07:002023-08-31T08:30:29.946-07:00Doñana i Monarquia.<p> </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Amb aquest parell de problemes
sols, l’Estat Espanyol ja en tindria prou per baixar a tercera<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>divisió<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>europea.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Els dos són antics, molt antics,
mai resolts perquè mai s’ha tingut la valentia suficient per encarar-los... o
potser pitjor, és que no els veuen com a problemes.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Evidentment no tenen res a veure
l’un amb l’altre, com no tenen res a veure anar coix i tenir diarrea, però oi
que emprenya molt tenir les dues coses alhora?</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Val a dir, que la disbauxa que
passa a Doñana als catalans no ens afecta, i la carallotada que passa amb la
monarquia… tampoc. Val a dir que per resoldre el primer els catalans estaríem disposats
a donar un cop de mà, sempre i quan per resoldre el segon ens deixessin donar
un cop de peu, anomenat “patada”.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Heus aquí el dilema: alguns
catalans són lliures, però Catalunya no.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Quosque tandem?</i> <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Quosque
tandem monarquia, abutere patientia nostra? </i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Per rovellat que tinguem el llatí s’entén bé. </p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Deixeu-me dir en veu baixa, que
jo estic molt esperançat amb els actors que fan el paper de reis (amb
minúscula) perquè la barreja de fatxenderia amb estupidesa dins d’una
estructura física molt <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>alta, fa guanyar
inestabilitat al conjunt. I com més alta “més dura serà la patacada”.<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><o:p></o:p></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Hereus directes del militar
feixista (els reis, no Doñana), han decidit auto coronar-se, sense<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la mínima honestedat de preguntar al poble si
els volia (en realitat no ho pregunten perquè ELLS ja saben la resposta).</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Com nosaltres la sabem.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Aquesta parella de coixos -la
monarquia i l’estat espanyol- es donen suport un a l’altre i ja se sap què
passa quan un cec guia a un altre cec, i <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a més els dos són coixos...</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Més d’una vegada em quedo amb la
boca oberta contemplant la magnitud de<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>la tragèdia bufa que representa segles ha, la Història de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la península subpirinaica, perquè<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>vaig<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>viure 40 anys<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la plenitud <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>del<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>franquisme, entenent que allò no era res més que una expressió perfecta
i lliure de l’espanyolitat. L’error que cometem avui dia -sobretot alguns
catalans- quan denunciem que <i style="mso-bidi-font-style: normal;">torna</i> <i style="mso-bidi-font-style: normal;">el franquisme </i>és precisament creure que
un dia va marxar. Certament es modifica, s’adapta al moment històric, just el mínim
necessari perquè Europa<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>(oh Europa)
digui “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">vale”, que altres maldecaps més
grossos tinc </i>cap a l’EST.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Diem Doñana i Monarquia com podríem
dir….! Compte!... Que després s’ofenen.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">31 d’agost de 2023.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9202051125561376048.post-88098535325940669042023-07-10T06:44:00.002-07:002023-07-10T06:46:36.563-07:00Doncs, apa. Ja està tot arreglat.<p> </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Entre els nostres amics
socialistes semi republicans d’allà i els nostres republicans semi socialistes
d’aquí<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>han decidit que un dia d’aquests (els sants innocents?) <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>faran aparèixer al
balcó de la Generalitat la Família Reial Espanyola, i que el NOBLE POBLE CATALÀ
l’aplaudirà a cor que vols cor que desitges des de l’atapeïda plaça <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Sant
Jaume</i></b>.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">I va, i s’ho creuen. O bé, aquest
paio que fa de cap del govern de Madrid ens està ensarronant, dient que tant
ell com el seu Rei ens estimen d’allò més.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Deixant de parlar seriosament, intentaré
fer un esforç, gairebé Dalinià, per dibuixar un retrat d’aquestes dues figures
sorprenents, -no són el que semblen ni<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>semblen el que són- protagonistes d’aquest tràgic sainet, el mag Sánchez
que no necessita barret de copa per treure conills i el encara més alt<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> </i>en estatura i en estatus… Felip sis, el
formós dorment. (Si més no, dormint el somni dels innocents mentre son pare perseguia
cérvols i gaseles).<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Espanya té els dirigents que es
mereix, i els més merescuts, i que duren anys i panys. Des que jo tenia 7
anys<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>fins que en tenia <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>45 manava el mateix paio que no tenia res de
formós, ni d’alt, ni d’intel·ligent, és a dir era el prototipus perfecte del
manaire hispànic, que odiava Catalunya de forma natural. Ens ho va deixar tot,
lligat i ben lligat, com va dir abans de donar-nos l’única alegria del seu
regnat: morir-se.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Com les males digestions, sempre
retorna, i em temo molt que ho continuarà fent, fins que tots plegats, els que
ho vam patir i els que no hi eren encara, fem una immensa vomitada racional i emocional
alhora del últims dos segles (pel cap baix), de la trágico-còmica història <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>(en minúscula)<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>del tàndem simbiòtic Madrid/Espanya.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">7 de juliol, sant Fermí allà i
aquí, del 2023.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><o:p><span style="text-decoration: none;"> </span></o:p></u></b></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9202051125561376048.post-39183020396531422072023-07-02T03:39:00.001-07:002023-07-02T03:39:18.828-07:00Democràcia?<p style="text-align: left;"> </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Sisplau, no ens cansem de
parlar-ne, fins que n’hi hagi al menys una, una DEMOCRÀCIA al món, on sigui, i
que pugui servir de model a tants intents <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amb certa bona voluntat, però amb resultats més
aviat discutibles.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El Franquisme s’autodefinia “democràcia
orgànica”.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El comunisme es presenta com a “democràcia
popular”.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Del que<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tenim ara en diem<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>“ democràcia<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>representativa”.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Però “democràcia<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> democràtica</i>” no n’hi ha cap al món.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Demos (poble), i<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Kratia (poder) són una parella històricament
incompatible,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que ha generat una maquillació
profunda dels dos conceptes tan grans que el resultat obtingut és útil per a
moltes decisions d’una poderosa minoria però poc útil per potenciar la llibertat
i l’equitat<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>d’una immensa<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>majoria.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">És a dir, una <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>democràcia amb cara i ulls, ni existeix ni se
l’espera... a no ser que: </p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Estratifiquem Demos</i> i revestim <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Kratia</i>
amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Sofia. </i>Amb molta saviesa.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Suposem que el titular dels <i style="mso-bidi-font-style: normal;">drets humans, </i>és l’individu humà, no
divisible però necessariament associatiu, tan biològicament com
territorialment. És conseqüència d’aquesta necessitat d’agrupament on hi trobem
l’origen de tot el bé (i molt <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>del mal)
social, de tot progrés i de tota civilització, i també conseqüència d’aquesta
necessitat d’associar-se és la causa que la titularitat de l’individu sobre els
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">seus</b> <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">propis</b> <i style="mso-bidi-font-style: normal;">drets humans <span style="mso-spacerun: yes;"> </span></i>passi a ser gestionada <i style="mso-bidi-font-style: normal;">velis nolis</i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">sisplau per força</i>) per la comunitat de la qual en forma part. Els
drets humans s’han convertit, per a be i per a mal, en drets socials.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">De fet, l’individu, sol, és
perfectament <i style="mso-bidi-font-style: normal;">inútil i prescindible</i>, i
no té més sortida que compartir els “seus” drets amb els dels seus<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>veïns. És aquest petit pas de “drets de
l’home” a “drets humans” la font de tot el<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>desori actual. Un a un tots els individus tenim els mateixos<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>drets humans, però fins que aquests drets
individuals no s’han transformat en drets civils, no s’han pogut gestionar ni
poc ni gens. Gestionar Drets, heus aquí el dilema.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Per l’inevitable necessitat de
viure en comunitat, els drets individuals són pura <i style="mso-bidi-font-style: normal;">flatus voci </i>si la comunitat en què li ha tocat viure no els ha
transformat sense rebaixar-los, en drets col·lectius.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Més aviat d’hora que tard, els
grups s’estratifiquen i els drets, també. Prediquem igualtat<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i practiquem l’antítesi. Escrivim llibres
grossos i magnífics sobre la igualtat<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i
mirem embadalits<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>festes de coronació. (Hi
ha mal nascuts que diuen que miraríem més enlluernats si per millorar la democràcia
tornés a funcionar la guillotina, això, sí, amb un motor elèctric silenciós, que
no estem per massa soroll). </p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Els països petits -mida
Catalunya- tenen molt més altes probabilitats de ser més justos amb els seus
ciutadans, menys agressius amb els seus veïns i millor integrats en qualsevol
de les organitzacions d’Estats<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>universals.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Recordeu que Dinamarca, Suècia, Finlàndia,
Bèlgica i Holanda surten en tots els estudis com a millors democràcies que
França, Anglaterra o Alemanya essent la magnitud de la població<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la diferència més notable.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Si el que es pretén és millorar
la llibertat dels humans, l’equitat entre ells i la<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>pau entre pobles no hi ha cap dubte que estratificar
el poder i apropar-lo als ciutadans és l’únic camí vàlid…</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">ERGO: Catalunya Independent.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">30 de juny del 2023.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9202051125561376048.post-5962639870772566992023-06-15T01:26:00.002-07:002023-06-15T01:30:43.596-07:00Dominants, dominadors i dominats.<p> </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">No cal ser cap gran coneixedor de
persones, de grups de persones, o de països per distingir prou clarament que
aquesta és una bona -la millor?- fórmula de classificació dels éssers humans,
tant d’individus com de pobles i països.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Estats Units és un país dominant
que pretén <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">ser no</i></b> dominador, però no pot -o no vol- evitar ser-ho. Espanya
és un país dominador que mai ha aconseguit ser dominant. França o
Anglaterra<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>han intentat ser les dues
coses juntes i al mateix temps. L’èxit -que ha existit- ha estat perfectament
descriptible i poc edificant.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Però el món és molt més ample que
l’Atlàntic Nord. Si fa cent anys, Europa tenia el doble <span style="mso-bidi-font-style: normal;"><i>d’habitants que Àfrica, aviat Àfrica en tindrà el doble que Europa. </i><span style="mso-bidi-font-weight: normal;">Per vasos comunicants o per</span></span><b> </b><i style="mso-bidi-font-style: normal;">osmosis</i> el trasvàs és inevitable. Qui
domina avui i qui dominarà demà?</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Com aconseguir que el concepte <i style="mso-bidi-font-style: normal;">dominar, </i>deixi de ser dominant? Entre
persones<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i entre pobles.<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><o:p></o:p></i></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">L’actual sistema d’eines de
relació entre persones o grups humans, es pot catalogar en tres <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>grans conjunts d’instruments: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">paraules, armes i diners</b>. Aquestes <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tres eines humanes, tenen el gran defecte de
poder ser acumulades en quantitats <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>enormes en poques mans, deixant la gran majoria
de la humanitat a mercè d’una <i style="mso-bidi-font-style: normal;">gran </i>minoria,
i es pot afirmar que les coses empitjoren amb el temps. Com exemple, segons un
estudi suís, actualment un 1% de la població del planeta posseix el 43 % de les
riqueses mondials. Riqueses i armes ...i paraules.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El poder de les <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">paraules </b>adopta formes molt diverses,
des de <span style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">lleis<b>… </b></i></span>a tertúlies de TV. Aquestes produeixen constitucions,
destitucions, prostitucions, detencions…i molt poques atencions.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Les lleis són el principal
instrument de domini d’un poble sobre un altre, sense crear mala consciència al
poble dominador.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Les <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">armes</b> van des de la bomba atòmica fins a la porra d’un guàrdia civil.
Trenquen cames, maten nens, fan Hiroshima, i batalles de l`Ebre.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Els <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">diners</b>… Compren les paraules, fabriquen les armes, dobleguen els
pobles i deixen morir de gana milions<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de
nens….</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">I el poble, (preguntava <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Capri),</b> què ha de fer?</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Pot triar <i style="mso-bidi-font-style: normal;">no voler ser</i> dominador, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">ni
voler</i> ser dominat, però pocs pobles han fet fàstics a la primera <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>opció <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>quan
n’han tingut l’ocasió, ans al contrari. </p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Catalunya no<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ha de <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>voler ser ni dominada ni dominadora,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>vol seguir viva i desperta, bona veïna dels
seus veïns del nord i del sud, lliure, acollidora…( BUF).<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Parlant d’això, senyor Rufian: per què no
pregunta al Parlament com és que <i style="mso-bidi-font-style: normal;">allà on vostè
treballa </i>prefereixen tenir a Catalunya uns súbdits emprenyats i emprenyadors
en comptes d’uns bons companys de viatge, coneixedors de camins i eficients
constructors de futur…</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Ara que els catalans estem
començant a despertar del nostre mal són secular, tot just fem aquells estiraments
de braços i girades del cap, dreta i esquerra, amunt i avall, sense sortir del
llit… <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i ja se senten crits esverats Ebre
avall i <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Pirineus amunt…</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">D’aquets últims <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>com si sentíssim ploure, que bona falta fa… i dels
crits seculars que baixen de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la “meseta”
cal escoltar-los, destriar el poc gra de la molta palla, i un cop passat per
l’era, ben ventat i garbellat, provar de fer-ne farina blana (segons el
diccionari, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">suau al tacte)</i> …per poder
fer un pa com<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>unes…</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Ni dominants ni dominadors. Tan
dificil és?<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">P:D. Lectura recomanada.: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El silenci del mar. <b>Vercors</b>.<o:p></o:p></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><o:p> </o:p></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9202051125561376048.post-84927341331267769132023-05-26T06:58:00.001-07:002023-05-26T06:58:34.169-07:00STAND BY.<p> </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">És l’expressió que millor explica
l’actual<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>estat del procés d’independència
de Catalunya.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">És un estat d’espera<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que consumeix un mínim d’energia perquè
l’activitat és petita. La suficient<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per
mantenir-se viu<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>sense perdre cap de les
seves característiques essencials.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Produirà efectes secundaris
-probablement importants- sobre els resultats de votacions politiques que no
tenen res a veure<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amb el seu<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tema principal.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Enfortirà la voluntat dels
convençuts i al mateix temps generarà falses esperances als adversaris, que no
recorden que aquesta situació d’espera -alguna vegada semi eterna- s’ha repetit
els últims dos segles i no ha eliminat el problema</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>“<i style="mso-bidi-font-style: normal;">En tanto en Calaluña quedase un solo catalàn… hemos de tener</i> enemigos<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> y guerra. Son los catalanes aborto
monstruoso de la polìtica<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>(Silvela 1900).”</i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>“Cuando alguien es
pura<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>herida, curarle es matarle. Pues es
lo que acontece con el problema catalán (Ortega y Gasset. 1932).”<o:p></o:p></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>1936/39. Guerra total seguint el consell d‘Ortega
que a Catalunya va perdre absolutament tothom, les dretes i les esquerres, els
rics i els pobres (molt més els segons de cada parella)<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i dictadura semi eterna…</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El més sorprenent i més
esperançador alhora, és que avui dia després de tants anys de persecucio i de
tant menyspreu i odi, Catalunya, catalans i catalanisme existeixin, tot i <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que aquells que <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>vam viure aquella<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>època en tota la seva plenitud anem <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>marxant… o precisament per això…</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Però no dubteu que dels <i style="mso-bidi-font-style: normal;">stand by</i> se’n surt més forts. Com de la presó
o de l’exili.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">24 de maig de 2023</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Primavera ha arribat… ningú ho ha evitat.</i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></i></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9202051125561376048.post-34402064719292003502023-05-11T08:48:00.001-07:002023-05-11T08:48:38.228-07:00Em costa molt d’entendre.<p> </p><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Un dia d’aquests hem vist per TV,
una immensa carallotada que feien a Londres. I els anglesos passen per gent
seriosa i bastant democràtics des de fa anys, però allò que passava pels
carrers de Londres era una mostra d’estupidesa col·lectiva que em feia posar la
pell de gallina.</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Buscant explicacions, pensava,
això deu ser perquè molts ciutadans anglesos creuen que la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">grandesa històrica</i> del seu país la deuen a la Monarquia, sense
preguntar-se si a l’Índia pensen el mateix.</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Però, vaja, podria funcionar i ha
funcionat molts segles.</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Allò que no funciona ni a fum de
sabatots, és<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la mateixa dèria
traslladada a Espanya. </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Si allò d’allà em costava
d’entendre, això d’aquí és un misteri més gran que el de la santíssima trinitat,
que si hi<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>vols creure no fas mal a
ningú.</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Perquè creure en la
Monarquia<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Espanyola d’avui dia, fa mal
al sentit comú, fa mal a la Història, fa mal a l’economia, fa mal a la vista i
fa mal de panxa…</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Ara bé, si els catalans ens ho
mirem amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">carinyo </i>podria ser ben bé
una eina... ¿oi que m’entens? Perquè és impossible creure que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">TOTS </b>els espanyols tenen pa a l’ull.</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Deixeu m’ho dir i repetir: l’actual
Constitució Espanyola<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>no té<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>cap legitimitat democràtica, pel moment històric
en què es va aprovar, per la forma en què es va redactar, per l’angoixa dominant
de la població que la va votar i perquè avui dia cap<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ciutadà menor de 73 anys l’ha votada.</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">I dels majors ja no en quedem
gaires…</p></blockquote>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9202051125561376048.post-8441126980765571462023-04-29T08:05:00.001-07:002023-04-29T08:05:30.766-07:00Catalunya no és un GOI, és un NOI.<p style="text-align: justify;"> </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Fa uns mesos va sorgir al
Parlament Europeu, aquest concepte de GOI, Grup<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>Objectivament Identificable, per condemnar la persecució en alguns
Estats Europeus de Ciutadans propis<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>pel
sol fet de pertànyer a un grup dissident i contrari a les idees dominants a l’Estat.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Els catalans vam comprendre que
parlaven de nosaltres… ens vam alegrar… i no va passar res políticament, però sí
judicialment. Els Jutges van assumir el paper d’hereus del franquisme per poder
perseguir cor que vols cor que desitges tota mena de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>GOI.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">És necessari explicar a Europa
que els catalans no som un GOI, sinó que som un NOI: NACIÓ OBJECTIVAMENT
IDENTIFICABLE, amb totes les seves conseqüències.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Que no ens conformem amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">panses i figues, nous i olives </i>com <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">el noi</b> de la mare … som un <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>NOI, que París i Madrid tradueixen com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Nació Odiosament Identificada</i>… però
IDENTIFICADA.<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><o:p></o:p></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">…Escolta, Europa, la veu d’un
fill que et parla en llengua ni castellana ni francesa per dir-te que nosaltres
no som súbdits d’una monarquia que no pot ocultar els seus orígens putrefactes,
hereva directa de l’únic dictador feixista europeu que va morir al llit i
enterrat amb tota magnificència pels seus hereus polítics, familiars que no
solament no renuncien a l‘Herència sinó que en fan el fatxenda.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">I que tampoc som súbdits de
França… dolça França… perquè no volem ser súbdits de ningú <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ha
oblidat que va iniciar el seu camí cap a<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">grandeur </i>fent servir la
guillotina no solament per tallar paper. </p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">ÉS a dir:<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> República</i> i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Nació
Objectivament Identificable</i>, és a dir <i style="mso-bidi-font-style: normal;">RENOI.<o:p></o:p></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">1 de maig, serà el dia del
treballador, de 2023 </p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9202051125561376048.post-68308056777779266162023-03-01T07:29:00.001-08:002023-03-01T07:29:34.516-08:00 Per què?<p> </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Per què dimonis és tan poc creïble
Pedro Sánchez?</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Per què<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Casados i Feijos resulten tan antipàtics?</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Per què una reunió de Caps
d’Estat per parlar del clima no interessa a ningú?</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Per què sigui qui sigui el President
d’Estats Units, no canvia res?</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Per què fa 8 anys, quan Zelenski,
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">bombardejava</b> Donetz i Luganks, perquè
havien fet (i<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>havien guanyat) un referèndum
d’independència, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Europa xiulava?</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Per què creiem que Russos i
Xinesos són perillosos pels Europeus, si sempre han estat el Europeus -Napoleó,
Hitler, guerra del opi, etc.- els agressors de Rússia i Xina?</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Per què ens preguntem tan poc: per
què? </p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El que no pregunta és perquè creu
que sap la resposta, que és la manera perfecte per seguir ignorant. Una
persona, un país o una cultura, pot <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">voler
no</b> saber (que és molt pitjor que no voler saber), per por, per ignorància o
per petulància. O per les tres raons alhora.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">I ara tornem a la primera
pregunta. A la política espanyola (i potser fora de la política) hi ha dos
models de personatges: el simpàtic, atractiu, bona figura, que enlluerna politics
estrangers, i el “seriós” baixet que parla un anglès amadrilenyat, i somriu poc
és a dir els models<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Pedro Sánchez i
Pablo Casado (ara Feijó, que n’és una còpia borrosa).</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Quin dels dos models es fa més
creïble per a crèduls o incrèduls?</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">La resposta evident és: cap. Perquè
la credibilitat no neix de les formes de presentació en escena, sinó de la coherència
entre les paraules i la realitat que volen explicar.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Això, sí, sense “intimidar”.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Què vol dir “intimidació” segons
el codi penal espanyol?</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">O bé segons els criteris de
jutges, fiscals i Guardia civils, que tots ells parlen el mateix llenguatge, i
que<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>no és precisament el català de
Fabra.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Si l’INTIMIDAT, no s’intimida, i <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ja no es pot recórrer a un Franco bis, la cosa
s’encalla. Tinc l’estranya sensació que estem en un moment exemplar d’encallament,
però no de final de trajecte. Com si diguéssim que el tren no passa pel túnel,
sense saber si el túnel és massa estret o el tren massa ample. Però tots sabem
que el tren acabarà passant pel túnel.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>La privació de la llibertat d’un poble, al
llarg de la Història, pretén aconseguir l’aniquilació de totes aquelles
característiques<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que l’identifiquen,
bones, indiferents i fins i tot <i style="mso-bidi-font-style: normal;">dolentes</i>.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Aquesta aniquilació de TOTES les característiques
d’un poble, ha estat durant segles massa habitual en molts <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>llocs del món, i ara és cada vegada més difícil.
A Europa és impensable (millor dit <i style="mso-bidi-font-style: normal;">no
volen pensar-hi… </i>però a la península Ibèrica… ganes no en falten.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El tren acabarà passant pel túnel.
Com? Quan?... potser això és <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>voler
trobar respostes a totes les preguntes que ens fèiem al principi, i a moltes més
que no ens fem mai.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">És una necessitat vital, individual
i col·lectiva preguntar, preguntar-se, i seguir preguntant.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Només a l’exèrcit està mal vist
preguntar. ”<i style="mso-bidi-font-style: normal;">El que pregunta, se queda de
cuadra” </i>era la fórmula imperant, quan fèiem la pallassada anomenada “milícies”
universitàries, fins que es van adonar que mostrar l’exèrcit de tan a prop als
universitaris era perillós, pel suposat <i style="mso-bidi-font-style: normal;">bon
nom de l’exèrcit espanyol.<o:p></o:p></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">No serà que civil i militar està
una <i style="mso-bidi-font-style: normal;">mica </i>amalgamat en el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">modus cogitandi </i>hispanic?</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Un dia o altre s’haurà de parlar
a fons d’aquest <i style="mso-bidi-font-style: normal;">modus cogitandi</i>.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Ei, que jo no tinc res contra els
espanyols, que ja tenen prou desgràcia de ser monàrquics…</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">27 de febrer del 2023.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Mobile </i></b>en marxa.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9202051125561376048.post-69644766816524938132023-02-17T02:32:00.002-08:002023-02-17T02:32:55.019-08:00Hi ha exèrcits perquè hi ha estats.<p> </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">L`altre dia deia que al món hi ha
guerra perquè hi ha exèrcits </p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">I avui dic que si hi ha exèrcits
és perquè hi ha Estats.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">És necessari, i fins i tot
urgent, fer una anàlisi profunda del significat teòric <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>del concepte Estat, i de la seva realització pràctica,
de la diversitat de fons i de formes dels Estats actuals, de les necessitats
humanes que satisfan i de les que no, i dels odis que desperten entre els
propis ¿súbdits?<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i entre la resta de súbdits
d’altres Estats.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Tothom és <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">súbdit </i></b>d’algun Estat? Tots
els<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Estats tenen un <i style="mso-bidi-font-style: normal;">amo, </i>de fet? Quin grau d’acceptació té cadascun, entre els seus
propis súbdits?</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">M’atreveixo a afirmar que no
existeix cap Estat que solucioni de manera acceptable els tres grans problemes
de tota comunitat humana:</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">EQUITAT: </i>distribució mínimament
justa entre els individus de la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">riquesa </i>total
del conjunt.<o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">LLIBERTAT: </i>de pensament, de
paraula, de moviments, d’agrupació… (</b>substituir la idea que “la meva
llibertat s’acaba on comença la llibertat de l’altre” <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per ”quan més lliure sigui l’altre més lliure
seré jo).</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">REMODELACIÓ: </i>adaptació
continuada a la realitat canviant… </b>sense perdre<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> l’essència</b> –sigui el que sigui això- però sense por a modificar contínuament
les formes.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">L’Estat Espanyol no ha sabut mai,
al llarg de la Història, ni tan sols plantejar-se aquestes qüestions, reaccionant
violentament contra els seus súbdits -individus o territoris- que han intentat
fer un pas en aquesta direcció.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Encara que sembli fatxenderia dic
que Catalunya té tota una sèrie de característiques que la inclouen en un grup
no gaire extens, però existent, de territoris amb un poble nítidament
diferenciable dels pobles veïns i, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’existència
dels quals sembla que fa poc Europa ha descobert i<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ha<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>batejat com GOI, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">grup
objectivament identificable, </i>passant-hi<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>de puntetes.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Com deia al principi hi ha
guerres perquè hi ha exèrcits, i exèrcits perquè hi ha un model<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>d’Estats que els fa necessaris i que per
contra no resol les necessitats més bàsiques dels propis ciutadans.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Aquest <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">To be or not to be </i></b>dels
catalans diu: Tenim necessitat vital de ser un Estat Independent per una banda
i que per l’altra aquest Estat tingui com a prioritat aquelles tres característiques
que dèiem abans que cap Estat actual compleix.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Ja que costa tant fer-ho, fem-ho
bé. Demostrem al món que sense exèrcit es viu millor. Invertim el màxim en
educació publica i el mínim en forces d’ordre públic.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El pobles veïns no són els
nostres enemics, però nosaltres no som els seus súbdits.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Em direu: d’això se’n diu Utopia,
i jo us dic en tot cas ara és una Ucronia. Les utopies són inabastables perquè
estan fora de lloc, les ucronies arriben amb el temps si els homes s’ho
proposen. La Geografia és immutable, la Història la fan les persones.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Matt Qvortrup, especialitzat en
l’estudi de processos d’ Independència diu que la immensa majoria de pobles que
s’han mantingut constants buscant la independència, han acabat aconseguint-la.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">I doncs, què us pensàveu?</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">14 de febrer de 2023 </p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Sant Valentí (dia dels enamorats …de
Catalunya)</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9202051125561376048.post-32726488306463862332023-01-27T03:37:00.002-08:002023-01-27T03:39:00.214-08:00Puigdemont i Atahualpa.<p> </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Evidentment no tenen res a veure
l’un amb l’altre. Com Pizarro amb…</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">De tant en tant em ve al cap la
imatge, ¿totalment imaginària? <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de la
plaça major de Cajamarca quan Pizarro va capturar l’Emperador Inca, i posant-li
un llibre de l’Evangeli a les mans li va manar que el besés amb reverència. A
l’atabalat i tremolós Inca, el llibre li va caure de les mans! Sacrilegi!...va
cridar Pizarro i amb les seves pròpies mans va estrangular l’últim Emperador
Inca…</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Tinc la sospita que <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a més d’un <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Pedro, Pablo o similar, no els faria cap
fàstic <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>reproduir l’escena<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en directe, a la Puerta del Sol, per exemple,
fent Puigdemont el paper d’Atahaulpa, posant-li<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>a les mans el sagrat llibre de la “Constitución Española”…</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">I aquí pau i després<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>glòria. Que fa molts segles que Espanya és
eterna i això té molt mèrit, perquè ningú no ho regala. Cal l’esforç de
generacions<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>d’homes il·lustres del país,
pensadors, militars, bisbes i capellans, periodistes i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">pueblo llano, </i>per aconseguir el <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>prestigi universal del qual en gaudeix Espanya
en el camp de la llibertat de pensament, de la democràcia política, de la
filosofia… <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i de les <i style="mso-bidi-font-style: normal;">corridas de toros</i>. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Espanya és una, única, uniforme, unilateral,
unicel·lular, unicornia. Té un sol Déu... Un<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>rei únic (monarca vol dir això) que té permís de robar, fornicar a cor
que vols cor que<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>desitges. Única de
pensament, paraula i obra. Fins i tot el seu model d’UNICITAT és únic, i amb
això es diferencia de les <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>monarquies
Europees, Asiàtiques o Africanes, si és que en queden.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">I la pregunta és: ¿Què cony hi fa
Catalunya, republicana, menjacapellans, que no creu ni amb l’ateisme,<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> formant part</i> (contra la seva pròpia
voluntat), d’aquest Estat?</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Puigdemont vigila, que Pizarro
era analfabet, però ara tota aquesta trepa només es diferencia d’ell perquè saben
llegir i escriure. Sobretot saben redactar sentències quilomètriques per impedir
que analfabets del tema, com jo mateix, puguem fer conya, ¿encertada? per <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>mostrar al món que “el Rei” no va despullat, però
sí amb els calçotets<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>cag... (no cal dir
paraules lletges). El Rei<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i tota la seva
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">cort</i></b>,
amb el doble sentit de la paraula <i style="mso-bidi-font-style: normal;">cort.</i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">25 de gener del 2023.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Pd. Aprofito l’ocasió per
recomenar a<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Aragonès, Junqueras i
companyia la lectura de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">La unitat<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>d’Espan</i></b><b><i style="mso-bidi-font-style: normal;">ya com a valor
polític</i>,</b> d’Antoni Simon Tarrés. Té 350 pàgines que els ajudaran a obrir els
ulls, o bé, a no tancar-los.</p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9202051125561376048.post-90544939552524059392023-01-17T05:15:00.002-08:002023-01-17T05:17:17.028-08:00 Al món hi ha guerres perquè hi ha exèrcits.<p> </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">I no al revés.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Si la Humanitat, en tot el seu
conjunt, vol que vagi desapareixent <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">LA
GUERRA<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></b>ha d’iniciar amb urgència una
campanya de desmilitarització universal i intensiva.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En primer lloc mentalment i
cultural. La guerra sempre és negativa. Cap <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">POBLE </i></b>ha guanyat mai cap
guerra, algunes vegades –molt poques-- algun poble no l’ha perduda totalment, però
mai cap l’ha guanyada.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Per això afirmo que si <i style="mso-bidi-font-style: normal;">al món hi ha guerres és perquè hi ha
exèrcits, </i>i si hi ha exèrcits és perquè hi ha una mentalitat heretada dels
animals i molt <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">millorada.</i></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Aquesta <i style="mso-bidi-font-style: normal;">millora, </i>l’anomenem <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">militar.</i></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Podem creure que, molt als inicis
de la humanització, es podia diferenciar entre agressió i defensa, però ja fa
molts segles que les dues formes han confluït de tal manera que avui dia <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a tots els països del món de les seves pròpies
forces armades en diuen “DEFENSA”, i a les altres “AGRESSORES”. És a dir, totes
són mentalment molt més agressores que defensores.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El Ministeri de Defensa per a qui,
les forces de Defensa per a allà, contra “l’altre” que sempre és l’ENEMIC - CULPABLE
… i <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>també utilitza les seves Forces de Defensa.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">I donat que admetem que tothom té
dret a defensar-se, i donat que l’ÚNICA eina de defensa que tenen tots els
Estats, és l’Exèrcit … la guerra està servida.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Per això afirmo que al món hi ha
guerres perquè hi ha exèrcits, (tot i sabent que costarà<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>algú ho accepti) i que és necessari fer prèviament una revisió critica
universal i profunda d’això que tots anomenem no sabem ben bé per què; ESTAT.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Sabem, que és un territori, sabem
que és un país, sabem que és un poble i sabem que territori, país i poble
existien abans que els seus habitants ho sabessin, i el dia que ho van saber
alguns es van auto convertir (guanyant alguna guerra) en Estats, Sobirans,
Independents i Lliures, i altres no ho van aconseguir (perdent alguna guerra).</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">La primera decisió que van
prendre els Estats va ser fer la guerra al veí. I és clar, el veí què havia de
fer. Si tu tens exèrcit, jo també en tinc. La simbiosi Estat-Exèrcit, estava
servida per sempre més.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Els cronistes s’han afanyat a justificar
les raons dels propis Estats per fer la guerra, i els historiadors les raons
dels Estats guanyadors.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Un Poble si no té Estat (ergo no
té exèrcit) no existeix, com un ciutadà que no té casa, o un pagès que no té
hort.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">I un Estat que no té exercit, tampoc
existeix. ¿com pot ser que la Humanitat sigui tan estúpida, si la majoria de
persones no ho són? Potser només cal que siguin estúpides unes minories que han
passat a la Història com a grans Homes perquè estaven - i estan- rodejats per
totes bandes per homenets aduladors.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Les dues funcions<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que justifiquen l’existència de
qualsevol<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ESTAT han de ser:</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">EQUITAT entre els seus <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">ciutadans i </b>LLIBERTAT…</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Com va tot això al sud dels
Pirineus?</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Ara fa just cent anys Ortega y
Gasset va dir la seva definició de la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">dolencia</i>
espanyola: “España està <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Invertebrada</i>”
i em temo molt que el diagnòstic de la malaltia no estava plenament encertat,
la malaltia no estava a la columna vertebral, sinó més amunt.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Hauria estat més ajustat dir: España
està <i style="mso-bidi-font-style: normal;">descerebrada. <o:p></o:p></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Cent anys després d’aplicar
remeis militars, feixistes, franquistes i monàrquics, la malaltia no ha
millorat, i ja no queda més remei que passar pel quiròfan o aprofitar el darrer
crit (ja en van<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>uns quants) de “salvis
qui pugui”.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">L’Estat Espanyol és un Estat fracassat
en democràcia, en política, en economia, perquè no té capacitat ni voluntat d’auto
coneixement. La sobredosi de dogmatisme, de centralisme, i d’autoritarisme
impedeix una visió clara de la realitat... i l’obliga a optar com a valor únic
i absolut “La Unidad”…</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Constitució espanyola:</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Article 8… Les forces armades… tenen
com a missió… defensar la integritat territorial…</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Article 9… Els ciutadans estan <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">subjectes
</i></b>a la Constitució…</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Article 56… El Rei... és <i style="mso-bidi-font-style: normal;">el símbol</i> de la unitat... d’Espanya…</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Aquest article 56 és el més
esperançador pels catalans. </p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El rei pare i el rei fill són el símbol
de la UNIDAD Espanyola: hi estem d’acord. La <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Honestedat d</b>’un i la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Clarividència
</b>de l’altre, són els exponents <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que
millor evidencien que l’article 8 de la Constitució és anticonstitucional.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">¿Oi que m’entens?</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">17 de gener de 2023. Demà passat tothom a la font Màgica.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9202051125561376048.post-69265678473178727902022-12-29T00:53:00.000-08:002022-12-29T00:53:14.695-08:00 L’ESTAT ESPANYOL ha entrat en CRISI.<p> </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">La situació és molt més seriosa
del que els mitjans de comunicació s’atreveixen a diagnosticar.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">És una crisi entre dues institucions
fonamentals de qualsevol Estat de dret que pretén ser <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>democràtic: el poder legislatiu i el poder
judicial, al mateix temps que el poder executiu està menyspreat i emprenyat. </p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">És a dir és una crisi d’Estat.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Per resoldre aquest tipus de
situacions existeix la figura del Cap d’Estat: Monarca, President o <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Caudillo, </i>o altres invents, que fan que
UNA persona tingui PODER REAL per controlar la situació. </p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Doncs bé, aquesta persona amb
solidesa, a L’Estat Espanyol no existeix ni se l’espera.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Per això em temo que passarà, el
pitjor que pot passar. Que no passarà RES. </p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">…però, sí que ha passat, poquet però
ha passat: Ha passat que el president del govern espanyol, l’insigne i mai prou
ben ponderat Sánchez, aprofitant que estava entre amics a Brussel·les, ha fet
un discurs llarg i contundent i s’ha despatxat a gust. Després de pegar un
parell de clatellots a la dreta espanyola, s’ha despatxat a gust contra
Catalunya, contra els catalans, contra la catalanitat, contra el catalanisme.
No hi haurà referèndum, no hi haurà consulta, no hi haurà pacte, no hi haurà diàleg.
És a dir <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>“No hi haurà Catalunya”.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Ho diu cada 10 minuts, vingui o
no vingui al cas.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Pel que sembla el conflicte entre
el poder legislatiu i el judicial madrilenys és culpa dels catalans. El descrèdit
de la monarquia espanyola és culpa dels catalans.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>La crisi econòmica a que està abocada Espanya
és… En honor a la veritat cal ser justos, i de l’eliminació<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de l’equip espanyol de futbol, no en va donar
la culpa als catalans.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">No és el més irritant que els
espanyols<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>donin la culpa als catalans (cosa
lògica i raonable), sinó que hi hagi tants catalans (més o menys coneguts, més
o menys il·lustrats) que callin. I la pitjor conseqüència per a Espanya és que
errant<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>una vegada i una altra en el
diagnòstic, no curaran mai la malaltia.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Es pot discutir si la malaltia
que pateix Espanya és congènita o adquirida. En tot cas si és adquirida ho fou
fa molts segles. Jo diria que va mostrar els primers símptomes a principis del
segle disset fins arribar al màxim l’any 1898 (Cavite<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i demés).</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Tot el segle XX, ha estat un
desastre ideològicament, políticament i econòmicament. Amb la dictadura
feixista que va començar amb una guerra civil i va continuar amb una monarquia
feixistoide.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">I s’ha plantat al segle XXI, amb
totes les eines a les mans, sense cap idea al cap, i amb totes les animadversions
al cor...</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Catalans de molts colors, si tot això
no és raó més que suficient per marxar, en bé de tots <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>-fins i tot dels espanyols- la Història l’escriurà
... no sé qui.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">26 de desembre de 2022.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Tot esperant el dia dels sants
innocents...</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9202051125561376048.post-37128282042608478952022-12-01T07:07:00.000-08:002022-12-01T07:07:09.878-08:00Noms propis o Genius Loci.<p> </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Napoleó </b>va derrotar Rússia, escriu un historiador.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">¿Ell sol?<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Com a mínim devia portar un cuiner, perquè no
sabia fer ni una truita a la francesa.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Llegint llibres d’Història, de
qualsevol època i de qualsevol país, apareixen sempre noms propis, noms d’unes
poques persones (sempre les mateixes i majoritàriament mascles).</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">La majoria de persones que
escriuen llibres d`Història (que jo admiro i llegeixo amb addicció) han llegit
molts altres llibres d’Història, i citen els mateixos personatges <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que altres han citat i n’hi afegeixen dos o
tres més.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Insinuo que si aquesta majoria
d’humans citats repetidament no haguessin existit la Història Humana seria la
mateixa. (Reconec que copio l’afirmació ja fa anys escrita, que si<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>no hagués existit cap dels 10 científics més
reconeguts històricament, la ciència actual seria la mateixa que és ara).</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Contra aquesta idea que són els
individus els faedors de la Història crec que és més satisfactori atribuir el
protagonisme a això que anomenen <i style="mso-bidi-font-style: normal;">genius
loci, </i>de cada país del món.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">C</b>ada territori -porció gran o no tan gran de la superfície de la
terra- té unes característiques geogràfiques, climàtiques, amb bosc o no, amb
riu o no, amb mar o no, amb muntanyes grans o petites, al mig d’un camí molt
transitat o ben lluny dels altres pobles etc., característiques que influeixen al
llarg del temps, en els seus habitants, generant aquest <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Genius Loci. </b>I és aquesta<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>manera especifica (per feble i suau que aparenti) de pensar, de fer i de
viure, aquests<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> modus cogitandi, modus
operandi, modus vivendi, </i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que per una
banda <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>els propis protagonistes possiblement
no en siguin plenament conscients i per altra banda els països veïns si ho perceben,
ho jutgen negativament (recordeu aquell; <i style="mso-bidi-font-style: normal;">los
catalanes hacen cosas?</i>) dèiem doncs que és aquesta manera diferenciada de
fer i pensar, que exigeix que cada “territori sigui regit per<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>grups i persones del propi país, elegides
lliurement entre ells, sense (o amb la<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>mínima)
interferència exterior.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Qualsevol altra solució serà
conflictiva i abocada tard o d’hora al fracàs.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Avui parlem molt d`Ucraïna,
perquè els russos són dolents I no parlem gens de Taiwan o del Tibet perquè a
la<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Xina no sabem com tractar-la</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Macron (President de França) explica
que a un ministre xinès de visita a França li preguntà sobre el desig de Xina d’envair
Taiwan.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El xinès li va explicar: és que
per a Xina, Taiwan significa el mateix que per a França significa Còrsega (que <i style="mso-bidi-font-style: normal;">es</i> vol independitzar ”<i style="mso-bidi-font-style: normal;">je sui corse et je en sui fier) </i>i el
mateix que significa Catalunya per a Espanya.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Aquest xinès admetia com admeten
Macron<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> </i>i Madrid, que ja saben que
Taiwan, Còrsega i Catalunya, no són respectivament Xina, França o Espanya, però…
que el sentit de propietat privada del poderós sobre el veí petit és inqüestionable.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">“Ens hem fet conscients de la indivisibilitat
i de la integritat de la Història mil·lenària del nostre país” ha declamat el
president de Rússia, senyor Putin, mentre envaïa Ucraïna.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Paraules iguals, però en castellà,
dites a Madrid, les sentim cada dia parlant de<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>Catalunya, en boca de tots els Sánchez, Rajoy, i companyia.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>¿Què han de fer els<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ucraïnesos quan senten aquella història? </p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">¿Què </b>HEM <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">de fer </b>els catalans
quan sentim aquesta Història? ¿No sentim, veiem i vivim el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">nostre<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>“Genius Loci”?<o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Perquè<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>“Haver-n’hi, n’hi ha”<o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">30 de novembre de 2022.<o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9202051125561376048.post-4115054028464325212022-11-16T08:13:00.001-08:002022-11-16T08:13:22.358-08:00La llibertat.<p> </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Diu la dita</i></b><i style="mso-bidi-font-style: normal;">: la llibertat del peix gros, és la mort del
peix petit.<o:p></o:p></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Tot conjunt de terres i persones,
que volen ser reconegudes com una unitat per entrar a formar part del conjunt
de països ja reconeguts com Estats, s’ha d’esforçar per demostrar que té les característiques
de solidesa indispensables. Ha de mostrar duresa suficient per aparèixer
nítidament<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>indigerible, per qui la
pretengui engolir.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">L’actual organització Espanyola
en Comunitats Autònomes és una ficció basada en el model clàssic anomenat de
Procust. Aquest personatge de la mitologia grega, mig bandoler mig hostaler,
acollia a tots els caminants cansats a dormir al seu hostal. Els acompanyava amablement<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>al dormitori<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>i els invitava a estirar-se al llit. Quan dormien els visitava.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Als que eren baixets i els
sobrava llit, els lligava I els estirava les cames <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>fins que l’ocupaven tot, I als que eren massa <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>alts i els peus els sortien del llit,
simplement els hi tallava, tot per defensar la necessària igualtat entre els
homes, deia.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Actualment cap Comunitat Autònoma
espanyola, no pot seguir el seu propi camí, ni a peu ni caminant, d’acord amb
com interpreta la igualtat la Comunitat/Estat <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Madrileny, d’acord amb<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Procust. Això fa inevitable que alguna Comunitat
necessiti convertir-se en Estat per sobreviure, allunyant-se del peix gros que apel·la
a la pròpia llibertat per matar el peix petit. És, ras<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i curt un simple problema de supervivència.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Donant una mirada ràpida al
conjunt dels aproximadament 200 països, reconeguts com Estats independents,
veiem que Catalunya supera a més de 50 d’aquests, en<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> totes</i> les condicions i característiques exigibles -superfície, població,
nivell cultural, economia, etc.- per entrar a formar part de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’ ONU. Tècnicament i racionalment no hi ha
cap problema.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">HI ha un inconvenient i només un,
però: la gran, la profundíssima animadversió, barreja d’odi, enveja i
desconeixement del fet català, per una bona part de la ciutadania espanyola,
aprofitada ahir, avui i demà, pels grans partits polítics espanyols (hereus
directes del franquisme) per mantenir el model “unitari”, interpretant en
aquesta comèdia, un paper indispensable el PSC (Partit Semi Català).</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">De fet la guerra civil espanyola,
ja va ser en molt bona part una guerra d’Espanya contra Catalunya, amb l’excusa
de lluitar contra els<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>“rojo-separatistas” tots al mateix sac, i la victòria del feixisme
espanyol fou absoluta, amb un estrepitós silenci de l’Europa d<i style="mso-bidi-font-style: normal;">emocràtica</i>, que encara dura avui, (el
silenci estrepitós).</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">La rentada de cara de l’anomenada
“transició” per a nosaltres els catalans va consistir en deixar-nos sortir de
la “masmorra” (cel·la subterrània) en què ens tenia tancats Franco, per
quedar-nos al pati de la presó, amb<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la
clara advertència, que<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>intentar saltar
la tàpia era un delicte de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">sedició (Rebel·lió
contra l’autoritat establerta; justa o injusta, altra vegada sense especificar).<o:p></o:p></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">No han tardat gaire a veure que
això de <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>“<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">sedició”</i></b> vol dir allò que
li roti al que mana (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">se dicere= </i>dir-se
a si mateix) i corrent el risc, el que mana avui, de no manar demà. </p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">D’aquí neix la gran veritat històrica,
que afirma que<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>si l’autoritat és injusta
la rebel·lió és justa, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i completament necessària.
Veritat però oblidada a totes, absolutament a totes les Constitucions.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Però la Història no la fan les
constitucions.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">La Història la fa la dita: En
defensa de la seva pròpia <i style="mso-bidi-font-style: normal;">llibertat, </i>el
peix gros es menja el peix petit, excepte quan el peix petit és més llest i
fuig a temps.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">15 de novembre de 2022.</p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9202051125561376048.post-80622264044083080752022-11-03T08:26:00.001-07:002022-11-03T08:26:52.334-07:00El PSOE s’ha fet gros, i el PP s’ha fer dur, (sense aconseguir fer-se gran cap dels dos).<p> </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">L’any 1974, quan Franco ja
començava a fer pudor de mort, el PSOE va celebrar un congrés extraordinari a
Suresnes per renovar totalment la cúpula directiva. Van escollir com a màxims
dirigents Felipe González i Alfonso Guerra, i van proclamar les resolucions de
la seva política, que entre altres punts deien el següent: </p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">.-3<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>-El
PSOE se pronunciará por la<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>constitución
de una<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>República Española.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">.-11 -Reconocimiento del derecho
de autodeterminación de todas las nacionalidades ibéricas… la definitiva
solución del problema... pasa <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">INDEFECTIBLEMENTE
</b>por reconocer<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> el derecho de
Autodeterminación...<o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El 6 de maig de 2006 Guerra apareix
a la pantalla de la TV i amb el seu somriure mefistofèlic<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>sentencia… el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Estatuto de Catalunya,</i> (aprovat pel 89% del Parlament Català) <i style="mso-bidi-font-style: normal;">lo hemos cepillado i bien</i> <i style="mso-bidi-font-style: normal;">cepillado.<o:p></o:p></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">És a dir:<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>donde dije digo, digo Diego. </i>Que
traduït al català fa: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">sempre diré el que
em roti.</i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">I això és la meitat del drama, perquè
a part d’aquest Partit increïble (que no te’l pots creure mai, vaja) només existeix
amb possibilitat de governar l’Estat espanyol, un altre <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Partit, aquest perfectament creïble, creïble de
ser nítidament Feixista, aprofitant les F gallegues de Franco, Fraga, i Feijo.
(Tot s’aprofita).</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">L’elecció pels catalans és ben
senzilla, no acceptem ni tramposos ni feixistes, ni Rei pare, ni Rei fill, i
ens encomanem al nostre esperit sant de llibertat. Ei, sense fer volar coloms.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Què cony volia dir Ortega i<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Gasset, (cap allà<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’any que vaig néixer jo) al Parlament <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de Madrid amb allò de “Cuando algo es <i style="mso-bidi-font-style: normal;">pura herida, </i>curar-lo es matar-lo. Pues
tal sucede con el problema catalán”.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Ras i curt: Catalunya és i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>nomes és, </i></b>una ferida a un <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">ens </b>de valor infinit<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>anomenat Espanya.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">És probable, que aquesta idea
sigui la predominant entre la selecta classe de l’alta Cultura<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Madrilenya (ergo Espanyola) i des d’ella es
propagui per camins públics i privats a molt bona part<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de la península, que hi troba la justificada explicació
de qui és el culpable del seu propi endarreriment secular: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">el nord-est espanyol.<o:p></o:p></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Quan Felipe i<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Alfonso s’ho miren des de Suresnes veuen la realitat
que es veu des d’Europa, però quan trepitgen <i style="mso-bidi-font-style: normal;">suelo patrio </i>(és a dir<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>Madrid) els <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>cau la bena dels ulls
i descobreixen la Veritat, que curiosament és la mateixa que defensava Franco.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9202051125561376048.post-16209373698007840922022-10-10T00:43:00.001-07:002022-10-10T00:43:28.314-07:0012 d’Octubre.<p> </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Res a celebrar i molt a recordar.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Per exemple, com<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>va anar allò de per què la Cort de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Portugal va rebutjar la proposta del sr. Colom
i la Monarquia Castellana, la va acceptar.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Resulta que els càlculs<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que havia fet don Cristòfor, sobre el
diàmetre de la Terra i el temps necessari per donar la volta<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a la Terra estaven equivocats i no d’una
mica.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Els portuguesos que feia anys que
navegaven per l’oceà, ho van veure de seguida i el van enviar a pastar fang,
mentre que els Monarques<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Castellans, semi
analfabets en matèria marítima i analfabets totals en Oceans, li van dir
endavant. Colom va morir creient que havia arribat<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a Àsia.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Quan estudiava història d’Espanya,
fa tres quarts de segle, em deien que el Títol Honorífic de Reis Catòlics els
hi havia concedit el Papa per haver derrotat i expulsat de la península, els
musulmans, però molts anys després he sabut que aquest títol el van guanyar per
haver expulsat els “jueus” que no hi tocaven cap flauta en aquell concert.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Aquesta colla d’errors, barbaritats,
crims i exterminis és el <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que no
volem<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>celebrar, demanant disculpes per
la petita part que ens toca.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Qui vulgui saber que <i style="mso-bidi-font-style: normal;">no </i>vagi a Salamanca.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">8 d’ octubre de 2022.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">I el govern català en un bot de
rems… que també és navegar, però en l’altre sentit que donem a la paraula <i style="mso-bidi-font-style: normal;">navegar</i>, de no saber cap a on vas, i que
provoca la decepció dels decebuts, dels “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ja
t’ho deia jo”,</i> però que no té cap repercussió sobre el final de la<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>‘Història’.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Que sempre és una altra cosa.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">9 d’octubre de 2022.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9202051125561376048.post-67360135715590362942022-10-04T03:03:00.000-07:002022-10-04T03:03:01.481-07:00Això s’està animant.<p> </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Embarrancats. Estàvem
embarrancats des de feia quatre o cinc anys, sense anar ni endavant ni enrere,
només amb un balanceig entre adormidor o marejant.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Amb l’ajuda, que mai agraïrem
prou, d’en Joan Carles, que no solament ha mantingut viva<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la flama antimonàrquica, sinó que l’ha
revifat amb aquella alegria, que tan necessària feia l’avorrida presència i essència
del seu fill.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Entre reis i jutges, presidents i
presidentes de comunitats automàtiques (dius “català” i salten automàticament)
ajuden a revifar<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’adormit però tan viu
com sempre catalanisme català.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">La realitat és que la Història
de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Catalunya és la història d’un poble
perseguit secularment, per la senzilla raó de<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>voler ser. Voler ser allò que és.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Fàcil d`explicar i difícil
d’entendre, com la similar història d’Irlanda, amb enfrontaments entre els
partidaris de camins diferents per aconseguir la llibertat, amb<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>noms tan coneguts com<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>IRA o Sinn Fein o no tant com Fianna Fail,
amb lluita i morts entre ells… fins que van ser independents.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">La<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>diferència essencial entre<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’èxit d’Irlanda i el fracàs de Catalunya és
degut solament a una circumstància: Que el Regne Unit és una democràcia…</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">4 d’octubre de 2022.</p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9202051125561376048.post-26160141745034365972022-09-21T03:39:00.003-07:002022-09-21T03:39:43.793-07:00Ditirambe.<p> </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Poema líric en honor de Dionis,
déu del vi. Exaltació exagerada.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Buscant un adjectiu per definir allò
que<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ha estat passant a Londres i
voltants, i el que en diuen els diaris, televisions i ràdios, d’aquesta part
del món on vivim, em sembla encertat això de “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ditiràmbic”</i>.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Cal buscar, doncs, quin és el
Licor Alcohòlic que ha emborratxat milions de<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>ciutadans seriosos, del país, i ha atret milers de factòtums, (val a dir
que només d’una part del món) que han anat cap allà<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>aprofitant l’avinentesa de trobar-se entre
ells.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Probablement, Anglaterra ha
interpretat millor que cap altre Poble a Tucidides quan deia<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que el poder polític s’adquireix i se sosté
sobre tres potes: Phobos, Kerdos i Doxa que signifiquen la<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>por, l’interès personal i la glòria. El líder,
cabdill o rei que aconsegueixi transmetre una més gran coincidència d’aquestes
tres necessitats personals amb les del seu poble (o d’ una part significativa) té
més probabilitats<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de triomfar.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">La fòbia</b>; barreja de por i odi, és massa fàcil de compartir<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">, i kerdos</b>; l’interès personal, és intransferible.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Anglaterra, al meu entendre és<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el país europeu (i potser mundial) que més <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>bé ha aconseguit fer realitat, el tercer
concepte<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> <i style="mso-bidi-font-style: normal;">doxa</i></b><i style="mso-bidi-font-style: normal;">; </i>la glòria. La
glòria compartida entre la monarquia i el poble, durant segles, amb tots els
alts i baixos que vulgueu, i que ha donat finalment aquest espectacle, als meus
ulls, llastimós</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Doncs, bé, tot això em sona a mi
a ocàs. Final de trajecte. Decadència, no solament d’Anglaterra, sinó d’Europa.
Monarquies en particular.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Si a això hi afegim l’altra crisi,
altament probable a Moscou, on Putin ha intentat salvar-se dels seus “companys”<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>prenent la decisió altament arriscada, de
declarar una guerra amb la finalitat de fer callar els seus competidors, però
cometent l’error d’usar una força insuficient (que segons Churchill és el
pitjor error) de manera similar com l’Estat Espanyol usa una força insuficient
per resoldre el “problema català”. Com insuficient va ser la força que va usar
Ucraïna contra Donetz i Lubanks fa 6 anys <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>quan aquestes dues nacions van fer un referèndum
d’independència que van guanyar amb el<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>89% i el 94% de vots.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">És a dir: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">embolica que fa fort<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">, i<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></b>a tot arreu<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> planten faves.<o:p></o:p></b></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>22 de setembre 2022. (Tants dosos<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>no pot ser bo).</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Ditiràmbicament parlant.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9202051125561376048.post-43715776071981206052022-09-17T03:38:00.001-07:002022-09-17T03:38:43.088-07:004.500 milions de dòlars diaris és la despesa militar mundial.<p> </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">29.000 persones moren de gana al<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> dia</i> al món.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">13.700 nens menors<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de 5 anys <i style="mso-bidi-font-style: normal;">diaris</i>
moren per desnutrició i falta d’higiene. </p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Conseqüència natural d’aquests números,
a tots els països del món, el de Madrid inclòs, decideixen que<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>“es absolutament necessari augmentar el pressupost
militar”.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">De veritat que no sé per on
començar l’anàlisi, d’aquestes xifres, segurament aproximades. Potser massa
aproximades.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Estupidesa, ignorància, impotència, egoismes
de tothom, de tots els Estats, sobirans, independents, molt, poc o gens democràtics?</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Indiferència dels ciutadans, desinterès
dels mitjans d’informació, perversió dels governants? Egoisme dels rics? Ignorància
dels economistes?</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Quan la culpa és de tothom, la
culpa no és de ningú. Sempre i tothom trobem algú, que és més culpable que jo. I
no ens equivoquem, però que l’altre sigui més culpable que jo, no em perdona la
culpa a mi.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Posem per cas, l’Estat més
democràtic, més culte, més educat, des de fa molts anys, del món: Anglaterra.
Se li acaba de morir una velleta, el mateix dia que al món s’han mort de gana
13.700 nens.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">L’espectable que està donant el
poble anglès, m’està deixant bocabadat (no sé com dir-ho per no semblar
groller) i per acabar-ho d’adobar, l’assistència a la comèdia, (Ui, quina falta
de respecte) dels diversos reis i reines <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>espanyols, hereus directes de Franco, que no
va parar mai de reclamar a la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pérfida Albion,
</i>que li tornés Gibraltar.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Tothom a Londres a fer el
pallasso, que no tenim res millor a fer.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Tot plegat em deixa<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>mal gust de boca i no puc fer res més que
escriure quatre paraules que ballen entre obvietats i<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>nicieses. Necessitava vomitar…</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Espero que aviat, quan Catalunya
sigui independent, pugui mostrar al món que una manera diferent de pensar i
fer, és possible.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">16 de setembre de 2022.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9202051125561376048.post-69863144752078481352022-09-06T07:25:00.001-07:002022-09-06T07:25:37.357-07:00L’únic problema.<p> </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Si més no el més gran problema que té sobre la taula la comunitat
humana és inventar la<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> democràcia.<o:p></o:p></i></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">La paraula<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ja fa segles que la fem servir amb adjectius
-popular, orgànica, representativa, etc.- o sense adjectius, però la realitat
actual, és que “poble” i “poder” (demos i kratia) són incompatibles. Les escasses<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ocasions que el poble ha gaudit de poder, ha
estat quan una petita fracció ha renunciat a la dignitat de poble per
convertir-se en <i style="mso-bidi-font-style: normal;">populatxo.</i> </p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El grau de perversió de totes les
autoanomenades democràcies, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>és molt
divers i ens fa creure que aquelles menys perverses als nostres ulls, són prou
acceptables, sense <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>entendre que la visió
que cada habitant del món (nosaltres també) té de la ”realitat” tan pròpia com
aliena està distorsionada <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per la distància,
per la ignorància i per la mala fe.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Cada vegada apareixen més veus
que afirmen que “el canvi que necessitem al món, no vindrà dels governs… haurà
de venir de sota”. (Daniel Ellsberg).</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">No vindrà de la zona alta, rica i
poderosa, ni d’orient ni d’occident.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Però el canvi vindrà, perquè és
una necessitat per a la supervivència de la humanitat, ja detectada per molts
pensadors, de camps culturals i científics diversos, des de l’ètica a
l‘economia, des de la política a l’ecologia.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">M’atreveixo a somiar que el procés
que ha iniciat fa pocs anys Catalunya (i altres països similars) és coherent
amb aquest canvi perquè compleix una de les condicions necessàries, encara que
no suficients que és apropar el poder al poble.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Tot exercici de poder ha de tenir
com a prioritat la defensa dels drets humans, la titularitat dels quals la té
el ser humà -l’Home com a individu i com a conjunts d’individus- <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que poden delegar funcions, però no renuncien
als drets.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Cal l’exercici del poder (Kratia),
el més a prop del poble (Demos), per poder parlar de Democràcia. Com ens
recorda<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Rubert de Ventós; “Solament
l’assemblea d’un petit<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Estat lliure pot
parlar de “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">nosaltres” </i>segons
Tucidides. (Ves si fa anys). </p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Estratificar l’exercici del poder
i cedir competències, de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>baix<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a dalt. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">De
baix a dalt.</b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Aquell problema que pot gestionar
amb equitat i eficiència un miler de persones, aquest miler, ha de tenir competència
per fer-ho. Igualment cent mil o un milió, si el<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>problema ho requereix. Segur que el resultat
final és més satisfactori per a una quantitat molt superior d’individus membres
de cada conjunt.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El problema pot sorgir quan el
bon govern d’un poble petit, provoca la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">malaltia
dels ulls vermells </i>-(com anomenen els xinesos a l’enveja)-<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>als pobles veïns.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Jo, que només tinc noranta anys, sé,
que el meu poble i jo -com diu la cançó tan ben cantada tantes vegades- volem,
sabem i podem fer-ho... Només demano que els criticaires d`ofici, facin el
petit favor de <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>fer critica en el sentit
noble de la paraula, que ajuda a fer els fonaments més sòlids, les parets més
dretes i els sostres més impermeables. I als líders d’esquerra que se’n
recordin de Macià i Companys.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">6 de setembre de 2022.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9202051125561376048.post-4187565899166467342022-08-01T01:02:00.000-07:002022-08-01T01:02:11.155-07:00Animadversió subcutània.<p> </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">T</b>é la característica principal que costa molt veure-la, i que<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>fa lleig parlar-ne. Però, haver-n’hi n’hi ha,
amagada sota la pell.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">L’animadversió és la germana
petita de l’odi, no tan brutal com aquest, però molt més universal, tant que moltes
vegades els seus efectes són més indetectables a la curta, però que fan
estralls a la llarga.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Doncs, sí, entre catalans i
espanyols, hi ha animadversió secular. No tant entre individus, com entre<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>identitats. Amb pujades i baixades al llarg
dels segles, amb variants entre persones de cada costat, en funció de la
intensitat que cadascú té del valor<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>“diví”
de la pròpia identitat.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Aquest fenomen es dona en moltes <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>altres parts del món, algunes tan brutals com
a Palestina i altres més oblidades com al Tibet, però en totes elles la conseqüència
final <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>-amb intensitat<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>molt variable- és l’aparició de la dualitat: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Poble
dominador / Poble dominat.</i></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Els dos casos citats són extrems,
i àmpliament reconeguts, però a un d’ells -el Tibet- tots els occidentals tenim
clar qui és el culpable, la Xina, mentre que<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>a l’altre cas, fugim d’estudi.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Igualment tots sabem qui és el
culpable de la Guerra entre Rússia i Ucraïna<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>però de la guerra de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>fa<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>8 anys d’Ucraïna <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>contra Donetz i<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Lubantz<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>no en volem saber res.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">L’animadversió entre pobles existeix,
subcutània o amb grans a la cara, infectats i purulents. La<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>dominació d’un poble sobre un altre, és història
universal. Gairebé diria que és<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>LA <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>MEITAT de la HISTÒRIA UNIVERSAL, mentre que als
Llibres d’Història no hi surt gaire, perquè els escriuen sempre els vencedors. (
L’altra meitat de la Història porta per títol: Riquesa contra Misèria).</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Els tibetans, els uigurs, els
palestins, els quítxua, els, els, els… els catalans <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>no tenen seient ni veu ni vot en cap Assemblea
més o menys arregladeta, per la simple raó que no hi ha cap Estat que <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>vulgui parlar del tema, perquè TOTS el<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Estats en són responsables, això sí, amb
intensitat molt variada.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">EUROPA no vol sentir parlar
“oficialment” de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Catalunya, però parla “oficialment“
d’Ucraïna perquè tots el europeus sabem des de fa segles que Rússia és<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>“dolenta” mentre que Espanya<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>va<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>deixar de ser dolenta fa quatre dies (històricament parlant).</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Fa 50 anys<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a les classes d’Història Espanyola, ens
parlaven amb odi <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La pèrfida Albion<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></i>i dels <i style="mso-bidi-font-style: normal;">gabachos</i> com els grans enemics de “la
Nación que mas lauros conquistó, por la tierra y por mar” i ara resulta que
aquests són els grans pobles amics que defensen la unitat d’aquesta mateixa Nació.
Ergo: el que diuen els Estats no arriba ni a ser mentida.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Fixeu-vos quan un polític de<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> dretes</i> vol atacar el venedor de fums Sánchez,
l’acusa de buscar l’ajut dels <i style="mso-bidi-font-style: normal;">independentistes,
(</i>fixeu-vos, dic, en<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la càrrega de
malignitat que atribueix a aquesta paraula:<i style="mso-bidi-font-style: normal;">
independentista.) </i>Pitjor que<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>assassí,
que violador, que corrupte, fins i tot pitjor que emèrit.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Els negociadors –amb taula o a
peu dret—cal que ho tinguin <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>sempre
present “l’animadversió” existeix, i que l’única manera de suavitzar-ne els
efectes letals<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>-per ambdós pobles-<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>és la separació, com en qualsevol matrimoni
forçat.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Parleu, negocieu, pacteu… tant
com us roti, però tingueu per segur que final només n’hi ha un, perquè l’altre
final passaria a la Història com a EXTERMINI.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">1 d’agost ( i quina calor) del
2022.</p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9202051125561376048.post-27857402377191902052022-07-12T03:51:00.001-07:002022-07-12T03:51:34.097-07:00Paraules pervertides.<p> </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Fa vint anys una gran majoria de
catalans crèiem que l’Autonomia era un camí per aconseguir fer bona la definició
que en fan els<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>diccionaris “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">capacitat i dret d’autogovernar-se”.<o:p></o:p></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Vam aprovar el primer Estatut
post franquisme sense cap problema.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Pocs anys després en vam fer un
de nou, més adequat. Aquest segon va ser aprovat pel 89% del parlament català i
va passar a la comissió reglamentària del parlament espanyol.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El 5 d’abril del 2006, el
vicepresident del govern socialista, Alfonso Guerra va sortir a la TVE i amb el
seu somriure sarcàstic va anunciar: <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>“El
Estatuto<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de Cataluña, lo hemos cepillado
y bien cepillado”.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">La paraula castellana<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">cepillo,
</i>en català <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>té dues versions:
raspall<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i ribot.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El Sr. Guerra es referia a la
segona, i a una feina similar a la<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que amb
fe i perseverança a força de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">cepillar </i>un
tronc de pi s’aconsegueix fabricar un escuradents.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">No gaires anys després, ara ja
amb un<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>govern del PP, el Sr. Mas i el Sr.
Jonqueras es van atrevir a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">tocar el cul
al tigre, </i>com diu que diuen<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> </i>els
xinesos quan algun súbdit<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>emprenya
massa.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Ràpidament la senyora Soraya de
Santamaria els va apartar tant com va poder i va pronunciar referint-se als
rebels catalans la seva sentència “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">los
hemos descabezado”.<o:p></o:p></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Aquestes <i style="mso-bidi-font-style: normal;">dues gracioses</i> expressions dels vicepresidents de governs espanyols
de dos partits que entre sí s’odien, van ser la sentència de mort del<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>concepte “Autonomia”.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Pervertir el sentit de les
paraules <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>-i la Història en va
plena-<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>sol tenir conseqüències imprevisibles,
sobretot quan la paraula pervertida és irrecuperable.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Els catalans ara ja no volem
sentir parlar d’Autonomia, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>paraula tan
pervertida com per exemple, la paraula “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Emérito”,
</i>que al cel sia.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Les<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> </i>paraules que volen dir una cosa i la seva contrària,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>haurien d’anar <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>directes a la “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">paperera de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Història”. </i>Però rarament ho fan i
continuen emprenyant anys i panys, fins que queda <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>clar -i ja és un gran avenç- quin sentit li
dona cada poble a la paraula en qüestió, i apareix clarament a l’horitzó català,
més o menys llunyà, però indefugible, la necessitat vital de prendre una
decisió entre dues opcions de futur:</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Súbdits de la monarquia espanyola<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>o ciutadans de la República catalana.</i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">La resta és “tirar pilotes fora”
o “fer volar coloms“ o ”no trobar aigua al mar” o “que els arbres no et deixin
veure el bosc” ...i un llarg etc.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Tenir les idees clares i
regenerar les paraules pervertides <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>és el
primer pas per encertar el camí, que ja fa anys que molts tenim molt clar.</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">OI?</p>
<p class="MsoNormal">10 de juliol de 2022.</p>Unknownnoreply@blogger.com0