dijous, 5 de setembre del 2013

El factor entusiasme.


L’entusiasme és un pas endavant per transformar la il·lusió en realitat. És un estat d’ànim contagiós que si és individual ha de ser molt potent per no morir  però si s’estén per un grup prou gran, té un efecte multiplicador que aviat divideix  la resta de la societat en dues faccions pràcticament inconciliables, els detractors i els seguidors.

La Manifestació -amb majúscula- estava feta d’il·lusió. La Cadena -també amb majúscula- està feta d’entusiasme. La característica més visible de l’entusiasme és ser emocional, però la força la té si està suportat per una idea. Una idea que desperta entusiasme. Una idea compartida per una quantitat suficient de persones que, per una banda comporta que si algunes flaquegen altres  reanimen, i per altra banda -i això per a mi és fonamental- permet que les representacions mentals que tots ens fem de la mateixa idea comparteixin un nucli comú que és el que dóna persistència  a l’entusiasme.

Allò que em fa ser entusiasta de Catalunya, és la varietat de visions que hi ha sobre el concepte Catalunya, que demostra la realitat del fet identitari. I allò que em fa entusiasta de qualsevol actuació pacífica a favor de la plena realització d’aquesta identitat és que la realització de Catalunya és part inherent de la meva realització.

5 de setembre de 2013.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada