dijous, 28 de maig del 2020

Sortirem més forts.


Més forts, més units? I jo que em pensava que en sortiríem més justos, més lliures, més savis, més sans, més solidaris i fins i tot més ecològics.  

Més forts, qui? No em feu fer la llista, llarguíssima llista de miserables, famolencs, perseguits, víctimes dels que ja són forts i que encara diuen que ho seran més.

Per sort -n’estic convençut- no en sortiran més forts sinó tot el contrari i ho saben. Potser no en surtin més savis ni més justos, però sí més atemorits.

Més units?  Reunió de pastors, ovella morta. Però reunió de pastors que han perdut la meitat del ramat, ball de bastons i ovelles vives.

N’hi hauria prou potser, que si en comptes de donar la culpa a l’altre com a molt probablement  passarà, fessin l’exercici d’humilitat suficient per seguir un vellíssim consell que va fer Comenius cap allà l’any 1640:

“Llumeners d’Europa, barons doctes, piadosos i eminents. Déu vos guard.”

“Veieu què proposem! Fer una consulta universal: és a dir fer-la de la manera més universal i solemne, des de la creació del món... En efecte, mai fins ara, des de la degeneració de les coses, no s’ha apoderat de les ments humanes un estupor tan gran que no hagin lamentat i deplorat llurs mals, en qualsevol edat, poble o situació, no hagin desitjat i intentat amb totes les forces alguna millora.”

Les paraules sonen antiquades, el mal del que parla no és ben bé el mateix, però la humanitat a qui es dirigeix pateix els mateixos abusos, injustícies, fams i misèries que l’actual.

Fa poc ha aparegut en escena un grup  autoanomenat Internacional progressista, proposat per Bernie Sanders i Gianis Varufakis que ja ha aconseguit adhesions de noms d’activistes de Tunísia, Brasil, Micronèsia, India, Sud-àfrica, Egipte, Nigèria, Kenia,  i uns quans països més. Benvingut sia.

També seria bo que els progressistes nostres i del país veí de sota, fessin l’esforç d’aprofitar l’ocasió per analitzar amb la major llibertat d’esperit que puguin, quin és el major obstacle que troben uns i altres, per progressar adequadament. Segurament descobriran que és el mateix obstacle per als dos països.

I, per favor sr. Iceta, deixi de dir bestieses.

28 de maig de 2020.

dissabte, 16 de maig del 2020

Farmacèutiques i armamentístiques.


Les dues són empreses capitalistes. És veritat, però una fa eines de matar i l’altra eines de curar. La diferència és més que considerable, és infinita. Per què tenen més mala premsa les empreses farmacèutiques que les d’armes?

Certament el capitalisme té tares profundes i fa necessària  una depuració. Es farà.

La guerra, en canvi, és una pura aberració, molt més  vella que el capitalisme, i desgraciadament  utilitzada per capitalistes i anticapitalistes. Universal i de tot temps.

Per cada monument que hi ha al món dedicat a un metge o similar n’hi ha milers dedicats a militars o similars. 

Des de Gengis Kan a Napoleó. Des de l’estepa primària de Mongòlia fins als súmmum de la cultura europea de París.

Qui pot donar lliçons a qui…?

La guerra no és un art, per més que ara s’hagi posat de moda citar Suntzi el xinès que fa 2500 anys ho deia. La guerra és el principal error monstruós que totes les civilitzacions han comès.

Fins que no s’eradiqui  aquella dita romana “si vis pacem, para bel.lum” de la profunditat del conscient i de l’inconscient humà -i falta molt temps per fer el primer pas- mentre es continuïn exaltant les virtuts del guerrer oblidant la brutalitat inherent…

Sorprèn que sigui l’espècie humana, de la qual estem tan orgullosos de  pertànyer, l’única espècie animal dedicada amb tan entusiasme a autodestruir-se i a sobre gloriar-se’n.

Amb  la meva infantil innocència de vell, m’agradaria pensar que estaria bé, aprofitar les característiques de l’actual pandèmia per començar a pensar en tot això.

Diguem que la pandèmia:

És universal. Tota la humanitat està amenaçada.

És equitativa. Tracta a tothom  igual.

És assassina i cruel. No té cap compassió.

Respecta més els joves que els vells.

Posa nerviosos a tots els governs del món.

No molesta ni animals ni plantes.

…I unes quantes qualitats més, que no m’atreveixo a escriure per no ferir sensibilitats.

Doncs, au, pensadors de tot el món, de totes les ciències, de totes les ideologies, de totes les religions, agafeu un paper en blanc  i encapçaleu-lo: Pandèmia/Guerra, i a veure que en surt.

I sobretot seguint  l’anàlisi útil per a cada país i cada circumstancia històrica, d’atacar la primera pedra del seu camí que impedeix avançar correctament, suggeriria a la primera potencia mundial que esborrés del seu tarannà mental  l’actitud mental que respon a la paraula agressivitat. Quan ets massa poderós, la suposada autodefensa es converteix gairebé sempre en violència agressiva.

Americans, benvingudes les vostres farmacèutiques per capitalistes que siguin, poseu en quarantena les vostres armamentístiques, per defensives que semblin.

I darrera dels americans tots els altres.

Que el maleït coronavirus ens doni un cop de mà.

16 d’abril de 2020.



dijous, 7 de maig del 2020

Progressistes: progresseu sisplau.


I no digueu que ara no toca.

Diuen que el govern que ara patim és progressista. Jo m’atreviria a dir que, desgraciadament és el més progressista pensable a l’Espanya d’avui dia.

Per si de cas no se’ls acut a cap dels membres més progres del conjunt, m’agradaria donar-los un cop de mà.

Ser progressista vol dir voler progressar fent camí cap a un futur imaginat més just, més saludable, més lliure,  més, més…

I, és clar hi ha moltes pedres al camí que ho dificulten considerablement. Tantes, que si les vols treure totes de cop, et resultarà impossible i tindràs una magnifica justificació per no treure’n cap. Doncs bé, encara que ningú m’ho hagi demanat ni és probable que ho faci, aquí va un consell.

Efectivament hi ha moltes pedres, però sempre n’hi ha una que és la primera i que acostuma a ser la més grossa. I si no ho és, ho sembla, perquè amaga totes les altres. Mireu bé, progressistes espanyols que governeu junts, i feu una mica de memòria del que dèieu quan encara no manàveu.

Tant uns com els altres proclamàveu abans de tocar poder, (que tots sabem que obnubila la visió però no produeix amnèsia), que la millor i única opció per fer  progressar l’Estat espanyol en tots els camps politics i socials era coneguda arreu amb el nom de República.

Doncs bé, ja tenim ben clara quina és la primer pedra que cal apartar del camí. És aquella pedra que la brutal esllavissada que es va produir el 1975 va deixar palplantada arrogant al mig de la via, i a la  que  les pluges i tempestes han produït esquerdes cada vegada més grosses i cada dia més poblades de rats penats portadors de virus coronats i altres pestilències…

Progressistes, si  aprofiteu la magnífica ocasió que teniu davant dels ulls per dinamitar -no cal dinamita- la pedra que ens barra el camí a tots, immediatament notareu:

1.      Una gran facilitat per pactar amb Catalunya.

2.      Possibilitat d’esquerdar la crosta que tan denunciàveu.

3.      Una oportunitat única de fer net del franquisme. Etc., etc.

És a dir, poder progressar no solament en ciència, en tecnologia, en economia -que això ho fan i potser millor els països del golf- sinó també en justícia, en equitat, en llibertat i en allò tan nebulós que anomenen democràcia,

El dilema, amic Asens no és Tardà o Torra sinó un de més senzill: República o franquisme.

Si sou prou valents i intel·ligents per tant, sols insinuar-ho, us guanyaríeu el qualificatiu de progressistes, del que ara fardeu sense cap mèrit.

I potser, això ja no us ho prometo, a tres milions de catalans els serà més fàcil oblidar la canallada d’aquest govern progressista que manté a la presó Homes plens de raó, com cantava Raimon.

Ni les pandèmies, ni les franquícies, ni les letícies, ni les infinites immundícies de les justícies poden ser barreres pels progressistes que volen progressar.

Voleu?