dijous, 7 de maig de 2020

Progressistes: progresseu sisplau.


I no digueu que ara no toca.

Diuen que el govern que ara patim és progressista. Jo m’atreviria a dir que, desgraciadament és el més progressista pensable a l’Espanya d’avui dia.

Per si de cas no se’ls acut a cap dels membres més progres del conjunt, m’agradaria donar-los un cop de mà.

Ser progressista vol dir voler progressar fent camí cap a un futur imaginat més just, més saludable, més lliure,  més, més…

I, és clar hi ha moltes pedres al camí que ho dificulten considerablement. Tantes, que si les vols treure totes de cop, et resultarà impossible i tindràs una magnifica justificació per no treure’n cap. Doncs bé, encara que ningú m’ho hagi demanat ni és probable que ho faci, aquí va un consell.

Efectivament hi ha moltes pedres, però sempre n’hi ha una que és la primera i que acostuma a ser la més grossa. I si no ho és, ho sembla, perquè amaga totes les altres. Mireu bé, progressistes espanyols que governeu junts, i feu una mica de memòria del que dèieu quan encara no manàveu.

Tant uns com els altres proclamàveu abans de tocar poder, (que tots sabem que obnubila la visió però no produeix amnèsia), que la millor i única opció per fer  progressar l’Estat espanyol en tots els camps politics i socials era coneguda arreu amb el nom de República.

Doncs bé, ja tenim ben clara quina és la primer pedra que cal apartar del camí. És aquella pedra que la brutal esllavissada que es va produir el 1975 va deixar palplantada arrogant al mig de la via, i a la  que  les pluges i tempestes han produït esquerdes cada vegada més grosses i cada dia més poblades de rats penats portadors de virus coronats i altres pestilències…

Progressistes, si  aprofiteu la magnífica ocasió que teniu davant dels ulls per dinamitar -no cal dinamita- la pedra que ens barra el camí a tots, immediatament notareu:

1.      Una gran facilitat per pactar amb Catalunya.

2.      Possibilitat d’esquerdar la crosta que tan denunciàveu.

3.      Una oportunitat única de fer net del franquisme. Etc., etc.

És a dir, poder progressar no solament en ciència, en tecnologia, en economia -que això ho fan i potser millor els països del golf- sinó també en justícia, en equitat, en llibertat i en allò tan nebulós que anomenen democràcia,

El dilema, amic Asens no és Tardà o Torra sinó un de més senzill: República o franquisme.

Si sou prou valents i intel·ligents per tant, sols insinuar-ho, us guanyaríeu el qualificatiu de progressistes, del que ara fardeu sense cap mèrit.

I potser, això ja no us ho prometo, a tres milions de catalans els serà més fàcil oblidar la canallada d’aquest govern progressista que manté a la presó Homes plens de raó, com cantava Raimon.

Ni les pandèmies, ni les franquícies, ni les letícies, ni les infinites immundícies de les justícies poden ser barreres pels progressistes que volen progressar.

Voleu?


  


Cap comentari:

Publica un comentari