dijous, 7 de novembre de 2013

Cromos i cromosomes.


A vegades sembla que la banalitat d’unes paraules sigui proporcional al poder de la persona que les pronuncia. El que hem intercanviat durant segles els habitants del món, i com més veïns més, no són cromos, sinó cromosomes, que s’assemblen etimològicament però no són ben bé el mateix.

Els habitants de tot el món, i com més veïns més, durant segles hem intercanviat cromosomes. I sí. Els ciutadans de la península sencera som força parents, i no són aquests llaços de família el que volem trencar els catalans. Allò que volem, és poder disposar plenament  i lliurement, de la nostra cultura, amb el màxim respecte a totes les altres, properes o llunyanes, i això no té res a veure amb els cromosomes ni amb els cromos. També volem, poder administrar, amb tota la generositat que calgui, el producte del nostre esforç en la creació de riquesa. I principalment, encara que sembli l’últim, volem tenir el dret  a seguir sent allò que som, un poble.

Durant anys, segles, i per moltes i diverses raons, ciutadans de tota la península han vingut a Catalunya, convençuts que no sortien del seu país. Doncs, bé, allò que voldria per la nova Catalunya seria, que això no canviés.

Sé que el que dic sembla una contradicció. L’explicació és llarga, massa llarga per un “blog”.

Però espero que els nostres fills, que seran els protagonistes d’aquesta història ho entenguin millor del que ho han entès els seus pares.

Cap comentari:

Publica un comentari