divendres, 14 de març de 2014

Raonaments racionals.

Diuen: la independència de Catalunya és impossible. Doncs mira que bé, ja s’ha acabat el problema. Allò que és impossible no passa mai, i llestos.
A més està prohibit que passi.

Alto!. Ningú prohibeix una cosa que és impossible. És perdre el temps. O bé hem d’entendre que si està prohibit és precisament perquè pot passar. És més si està molt prohibit vol dir que és molt probable que passi. Fins i tot es pot afirmar que el grau de prohibició és proporcional al nivell de probabilitat que passi. Fixeu-vos com està de prohibit robar. De mil maneres està prohibit, perquè passa de deu mil les formes de robar.

Segueixen: és impossible, està prohibit i fan una campanya intensa, ferotge, per terra mar i aire a casa i a l’estranger, insultant i atemorint perquè tothom voti que no.

I dic jo, si és impossible, si està prohibit, si no hi haurà cap votació, si ningú votarà res, no cal fer campanya ni a favor del sí ni del no.
Aquest argumentari em recorda molt el clàssic d’aquell senyor que quan el veí li reclama que li torni el gerro xinès que li va deixar l’any passat li raona:

En primer lloc, jo no t’he demanat mai cap gerro.

En segon lloc quan me’l vas deixar ja estava trencat.

I a més ja fa més de mig any que te’l vaig tornar…

O sigui que tranquils, podem esperar asseguts a la porta de casa a veure com passa el cadàver (políticament , s’entén) de l’adversari perquè és molt sabut que s’atrapa abans un mentider que un coix.

I molt abans un mentider estúpid. I encara més, coix.


Cap comentari:

Publica un comentari