dimecres, 16 de novembre de 2016

Geni i figura.

Fins tres dies abans de la sepultura.

A Amèrica (o sigui a Estats Units) ha aparegut fa uns mesos un fenomen difícil d’apostrofar. Es veu que passegen pels carrers uns individus disfressats de pallasso intentant terroritzar la gent. És a dir, el personatge universal creat per fer riure transformat en tot el contrari. L’esperit innovador d’aquell poble deixa garratibats a molts europeus que ens continuem creient la torxa que …

Sembla que el fenomen ha tingut èxit, tant, que un d’aquests personatges ha arribat a la Casa Blanca.

Recordo una pel•lícula en què un individu anava pel carrer amb carota de Dràcula fent por als vianants, però ningú en feia cas. Cansat de la comèdia de cop es treu la carota i al veure’l la gent fuig morta de por.

Un cop arribat el nostre protagonista actual on volia arribar, es vol treure el vestit de pallasso i ara és quan fa por de veritat. Geni i figura.

Diuen que Xi Jinping li preguntava a Putin: ¿O sigui, que això és la democràcia? Tres dies després encara reien. Erdogan s’ho mirava no sabent si riure o emblanquinar l’escala.

És gairebé impossible canviar en profunditat allò que durant una vida -d’una persona, d’una comunitat o d’un un país- ha estat una constant. Pot modificar les formes, pot alleugerir les paraules fins i tot pot somriure, però tard o d’hora el geni tornarà ha sortir de l’ampolla.

Parlant de democràcia, la setmana passada ha aparegut un nou-vell govern a Madrid. Allò de més notable que hi he trobat són tres senyals:

1) Hi ha cinc noms de ministres amb un “de”.

2) Hi ha un ministre Català i una ministra catalana que no n’exerceixen.

3) La diferència més notable entre dos ministres és de trenta centímetres.

I aquí s’acaba el meu interès pel tema. Tot el que en puc dir no té cap sentit ni per a mi ni per a ningú.

¿I per què tres dies abans de la sepultura?

Perquè qui riu l’últim riu més a gust.

15 de novembre de 2016.

Cap comentari:

Publica un comentari