dimecres, 7 de febrer del 2018

L’ 1.O vam vèncer la por. El 21.D la pressa.

Sense por i sense pressa tenim la partida guanyada. Com es deia abans podem seure davant de casa esperant veure passar el cadàver del teu enemic. I ei, metafòricament¡¡¡ Que no vinguin ara fiscals i jutges, amb conyes marineres.

Mentre esperem i per no avorrir-nos podríem fer diverses festes. Per exemple:

Recordeu el  Jurament del “ Jeu de Paume”?  ( corrents cap a Google).

No tenia cap validesa jurídica. Políticament era incorrecte. El poder de tota la vida se’n fotia. Però... allí va començar tot i la Història ho recorda.

Mutatis mutandis, reunim a Brussel·les tres o quatre mil homes i dones que han estat elegits pel poble de Catalunya per a alguna  tasca política, tots ells fan un jurament, i la resta fem una bona campanya de publicitat. Segur que l’estat espanyol  hi contribuirà de molt bona mala gana. No hi ha millor propaganda que la prohibició, sobretot quan no es pot impedir que passi. (Diuen que l’editor de  Goethe, va fer mans i mànigues per aconseguir que  Werther que no comprava ningú, fos inclòs  a l’Índex de llibres prohibits. L’èxit va ser total).

Cal entendre que la principal batalla s’està produint a Europa. I Waterloo seria un bon lloc. Té nom de batalla guanyada pels bons. I això sempre ven.

Mentrestant per distreure la gent de casa, engrescar els cupaires i simpatitzants, posar en marxa amb molt de seny  allò dels carrers són nostres, i les carreteres  i les vies de tren també.

Assegudes només les brigades del tamboret .

L’espectacle que ens arriba de  Madrid, amb vídeos de sopars de família amb nenes educadetes,  de directors  generals de tràfic treballant amb entusiasme… Sincerament no crec que el poble espanyol s’ho mereixi. Si més no una bona part.

Ànims, que els catalans us podem ajudar a treure-us de sobre d’una vegada el tardo-franquisme i el neo-falangisme.

Ja que sembla impossible actualment l’aparició en el conjunt d’Espanya d’un partit conservador i democràtic alhora, la tasca de modernitzar, democratitzar, i regenerar la política del conjunt de l’Estat recau forçosament sobre els partits polítics d’esquerra.

Estaran a l’alçada?


No els demanem que  siguin independentistes. Només els exigim que siguin demòcrates. Sense por i sense pressa, però fem-ne via.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada