Qui la desenfranquitzarà, el bon desenfranquitzador que la
desenfranquitzi, bon desenfranquitzador serà.
Però, ha nascut ja?
El senyor Monedero deia ahir que els catalans hem de arxivar
la idea que España és irreformable. Fa bé
de dir-ho, i fa bé de creure que el seu moviment serà el motor del canvi.
I jo li diria: doncs, au, som-hi, que entre tots ho farem
tot que diem per aquí.
Comencem per negar la
idea generalment indiscutida, que 40 anys de dictadura van ser la causa
principal que les idees i les formes de fer política a Espanya actualment siguin tan escassament
democràtiques. La realitat és que la dictadura franquista va durar 40 anys perquè
la ideologia que defensava i les eines amb què ho feia coincidien plenament amb
les de feia segles al país.
Els 40 anys de dictadura i els 40 de post dictadura, no són
res més que una variant amb èxit de la política practicada -amb curtes
excepcions fracassades- per tots els grups dominants els últims dos segles,
tirant curt.
Els senyors de Podemos,
creuen que poden reformar
Espanya.
No serem nosaltres qui els posarà dificultats, ans al
contrari. Però creiem molt fermament, senyor
Domenech, que la nostra ajuda serà molt més eficaç si disposem de tots
els instruments de què gaudeixen els Estats.
Senyors del PSC, què hi diuen? Volen o no volen reformar
Espanya? O ja els està bé com ha anat des
que Pablo Iglesias -el primer- ho va intentar sense gaire èxit.
Desenfranquitzeu el país d’una punyetera vegada. Un cop ho
hagueu fet veureu com n’és de fàcil parlar, col·laborar, progressar de
qualsevol de les moltes maneres possibles. Això sí, lliurement.
9 de juliol de 2018.
Avui s’ha fet un pas de puça, però en la bona direcció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada