dimarts, 10 de juliol de 2018

Espanya està franquitzada.


Qui la desenfranquitzarà, el bon desenfranquitzador que la desenfranquitzi, bon desenfranquitzador serà.

Però, ha nascut ja?

El senyor Monedero deia ahir que els catalans hem de arxivar la idea que España és  irreformable. Fa bé de dir-ho, i fa bé de creure que el seu moviment serà el motor del canvi.

I jo li diria: doncs, au, som-hi, que entre tots ho farem tot que diem per aquí.

Comencem  per negar la idea generalment indiscutida, que 40 anys de dictadura van ser la causa principal que les idees i les formes de fer política  a Espanya actualment siguin tan escassament democràtiques. La realitat és que la dictadura franquista va durar 40 anys perquè la ideologia que defensava i les eines amb què ho feia coincidien plenament amb les  de feia segles al país.

Els 40 anys de dictadura i els 40 de post dictadura, no són res més que una variant amb èxit de la política practicada -amb curtes excepcions fracassades- per tots els grups dominants els últims dos segles, tirant curt.

Els senyors de Podemos, creuen que poden reformar Espanya.

No serem nosaltres qui els posarà dificultats, ans al contrari. Però creiem molt fermament, senyor  Domenech, que la nostra ajuda serà molt més eficaç si disposem de tots els instruments de què gaudeixen els Estats.

Senyors del PSC, què hi diuen? Volen o no volen reformar Espanya? O ja els està bé com ha anat des  que Pablo Iglesias -el primer- ho va intentar sense gaire èxit.

Desenfranquitzeu el país d’una punyetera vegada. Un cop ho hagueu fet veureu com n’és de fàcil parlar, col·laborar, progressar de qualsevol de les moltes maneres possibles. Això sí, lliurement.

9 de juliol de 2018.   Avui s’ha fet un pas de puça, però en la bona direcció.

Cap comentari:

Publica un comentari