Quan els nazis van incendiar el Reichstag per poder
acusar-ne a comunistes i jueus hi van enviar els bombers per apagar el foc. Els
bombers van fer acte de presència però no van actuar.
Un acudit macabre va
començar a circular en veu baixa: els
bombers no van apropar-se a l’edifici perquè hi havia un rètol que deia: Prohibit trepitjar la gespa. I ja
se sap “les lleis s’han de complir”.
Una vegada un grup de presoners van aconseguir fugir de la
presó i un cop saltat el mur van veure un rètol que deia: prohibit trepitjar la
gespa. Un dubte moral els va aturar. La gespa no en tenia cap culpa del
seu injust empresonament. Perjudicar-la era contrari als
seus principis… aviat tornaven a ser dins de la presó.
Un dia d’aquests l’exiliat Comin es va atrevir a dir que
potser no seria mala idea fer alguna acció que fes pessigolles a l’economia… marededéu, quines coses de dir…
Amb tota la lògica del món, Foment del treball, els amos de
la gespa anomenats empresaris i els seus
jardiners anomenats economistes, van posar el crit al cel: està prohibit trepitjar la gespa.
Allò que em va sorprendre més, és que també ho condemnés una
alta autoritat barcelonesa que havia
arribat a ocupar el més alt càrrec de l’ajuntament gràcies a haver-se saltat la
prohibició de trepitjar la gespa totes les vegades que li va semblar bé, i que
li aplaudíem molt.
Clar que llavors ho feia en defensa de la justícia social, mentre que ara només és
en defensa de la Justícia.
Pobreta justícia si li hem de posar adjectius.
No tinguem mala consciència. Trepitgem la gespa amb els peus
descalços, si convé. Fins i tot la gespa
ho agrairà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada