dijous, 10 d’octubre de 2019

Prohibit trepitjar la gespa.


Quan els nazis van incendiar el Reichstag per poder acusar-ne a comunistes i jueus hi van enviar els bombers per apagar el foc. Els bombers van fer acte de presència però no van actuar.

Un acudit macabre  va començar a circular en veu baixa: els bombers no van apropar-se a l’edifici perquè hi havia un rètol que deia: Prohibit trepitjar la gespa. I ja se sap “les lleis s’han de complir”.

Una vegada un grup de presoners van aconseguir fugir de la presó i un cop saltat el mur van veure un rètol que deia: prohibit trepitjar la gespa. Un dubte moral els va aturar. La gespa no en tenia cap culpa del seu  injust  empresonament. Perjudicar-la era contrari als seus principis… aviat tornaven a ser dins de la presó.

Un dia d’aquests l’exiliat Comin es va atrevir a dir que potser no seria mala idea fer alguna acció que fes pessigolles a l’economia… marededéu,   quines coses de dir…

Amb tota la lògica del món, Foment del treball, els amos de la gespa anomenats empresaris i els seus  jardiners anomenats economistes, van posar el crit al cel: està prohibit trepitjar la gespa.

Allò que em va sorprendre més, és que també ho condemnés una alta autoritat  barcelonesa que havia arribat a ocupar el més alt càrrec de l’ajuntament gràcies a haver-se saltat la prohibició de trepitjar la gespa totes les vegades que li va semblar bé, i que li aplaudíem molt.

Clar que llavors ho feia en defensa de la justícia social, mentre que ara només és en defensa de la Justícia.

Pobreta justícia si li hem de posar adjectius.

No tinguem mala consciència. Trepitgem la gespa amb els peus descalços, si convé. Fins i tot la gespa  ho agrairà. 

Cap comentari:

Publica un comentari