dijous, 22 d’abril de 2021

Fantasies i Fantasmades.

 

Els catalans ens hem sentit dir -sobretot últimament-  que som molt donats a les fantasies. Que allò que demanem només és fantasia. Que ens hem deixat enredar per quatre venedors de fum que ens han fet creure que existim i que tenim dret a… no sé quantes coses, sense voler veure que les fantasies no tenen realitat, són purs somnis.

Però pensem: potser sí que en temps d’Ícar volar era una fantasia, potser sí que en temps de Jules Verne anar a la lluna era una  fantasia, i “potser sí“ que centenars de fantasies d’ahir, avui són tan reals que ningú recorda que ahir eren fantasies.

Llavors mirem a la cara aquells que ens diuen des de 600 km. que  ens deixem de fantasies i mig sorpresos, mig divertits veurem nítidament la cara d’un fantasma que els cobreix a tots ells.

Una fantasmada immensa molt espessa cap a la dreta però igualment opaca cap a l’esquerra. Una fantasmada,  amb segles d’antigor.

No volent Madrid ser menys que París, admirat i odiat alhora, si allà tenien el fantasma de l’Òpera, Madrid tindria el fantasma de la Zarzuela.

Fa uns vint anys va ser notícia el casament de la filla del President del Govern del moment que va resultar una fantasmada gairebé perfecta. El lloc triat, L’Escorial símbol i cementiri dels grans fantasmes del passat. Els assistents a la boda, representació del bo i millor de la fantasmagoria del moment…

Últimament l’evaporació del vell fantasma de la Zarzuela esfumat a la vista de tothom deixant un rastre  de fum i ferum que  permetrà seguir-lo on es vulgui amagar.

I sobretot el gran fantasma recentment desenterrat i tornat a enterrar i mai desterrat  de la ment dels seus hereus, uniformats, togats, beneïts i santificats.

Heus ací que es veu un fantasma amb una capa caminant per la via del tren en un tram recte molt llarg. Per l’altra punta apareix un tren i el maquinista veu l’individu i es posa tocar el xiulet d’alarma. L’home segueix caminant i el maquinista xiulant cada vegada més fort... l’home de la capa mira cap al tren i murmura “xiula xiula que com no t’apartis tu.”

El vent belluga la toga i se li veu la cara, és un tal Llarena…

La guerra actual passarà a la Història com a FANTASMADES CONTRA FANTASIES.

Les fantasmades continuen sent fantasmades per sempre, amb tendència a retroalimentarse.

Per la seva banda les fantasies es converteixen en realitats quan un conjunt de persones inventa els avions o els coets. O les idees, les voluntats i les conviccions en quantitats suficients i amb fermesa  garantida.

22 d’abril, vigília de Sant Jordi.

 

Cap comentari:

Publica un comentari