De Pau Casals a Mas Culell.

 

I entre l’un i l’altre, centenars de milers, perseguits, “represaliats”, empresonats i afusellats per l’Espanya eterna, abans, durant i després del franquisme en nom de la secular i dogmàtica fe d’un sol déu, una sola pàtria i un sol rei. Ergo:  els catalans  són culpables per definició, i l’única sortida al conflicte que són capaços de pensar molts patriotes espanyols, és la mateixa que el seu admirat líder alemany va aplicar als jueus com a “solució final”.

El món de la música admirava Pau Casals, el món de l’economia admira  Mas  Culell. Unes dotzenes d’economistes de primera fila, Nobels inclosos, han posat el crit al cel, en defensa de Mas Culell.

Quin és el misteri que fa que Espanya el maltracti ignominosament sense que s’alci cap veu significativa entre aquells -economistes o no- que saben qui és  Mas Culell?

Tan immensa és l’animadversió contra la catalanitat, que no permet que economistes  espanyols honestos i coneixedors del cas no s’atreveixin a dir res?

Aquesta animadversió no és entre individus, no és entre persones. Hi ha molts catalans amb amics espanyols i viceversa. És entre pobles amb mentalitats molt diferents -un autoritari i dominador i l’altre insubmís i enamorat del seu país- diferència que no impedeix viure com a veïns però que fa impossible que la relació sigui la de sobirà/ súbdit.

És urgent que tots i cadascun dels ciutadans de Catalunya (molt especialment socialistes i “podemites”) ens responguem a nosaltres  mateixos la pregunta que mai ens faran els que tenen potestat per preguntar:

Què vull ser jo?

Súbdit de la Monarquia Espanyola  o bé Ciutadà de la República Catalana?

No hi ha cap altra opció.

24 de juny de 2021.

Dia en què els petards foragiten els virus residuals.