Les nostres posicions estan molt allunyades.

 

Digué Pedro, el simpàtic encantador de serps,  en el seu paper de firaire venedor de “crecepelos”.

Molt llunyanes. Molt?  Quant?

Doncs, mireu la mateixa distància que hi ha entre dos moments de la Vida del PSOE força significatius.

1974. Suresnes. Congrés regenerador del PSOE que elegeix líders Felipe González i Alfonso Guerra.

Resolucions: 3ª.      El PSOE se pronunciará por la constitución de una República Española.

                      11ª. Reconocimiento del derecho de Autodeterminación de todas la nacionalidades ibéricas… la definitiva  solución  del problema… pasa indefectiblamente por el reconocimiento  del  Derecho de Autodeterminación.

2006, maig,   Alfonso Guerra (sarcàstic i sardònic). El Estatuto de Cataluña lo hemos cepillado y bien cepillado.

Doncs això. La distància que separa les posicions d’en Pere i en Pedro és exactament la mateixa que separa el PSOE de 1974  del PSOE de 2006.

Aquesta diríem que és la separació horitzontal, perquè la més important és la separació vertical. El PSOE l’any 1974 es manifestava profundament republicà i ara des  que la monarquia ha fet pública la corrupció en totes les seves variants, els socialistes es  proclamen monàrquics. ¿Què o qui ha canviat?

Però estem al 2021 i mentre que Catalunya no s’ha mogut ni verticalment ni horitzontalment del mateix lloc on era però amb més forta convicció democràtica, el PSOE s’ha deixat arrossegar al fangar de l’espanyolisme més tronat.

Es pot afirmar amb contundència que el fracàs de l’Estat espanyol per construir una democràcia post franquista és primordialment obra  del PSOE. El  PP no s’ha mogut mai del seu lloc feixista.

Les nostres posicions estan molt alllunyades. I tant. Nosaltres estem asseguts als bancs dels acusats i vosaltres a les poltrones dels jutges amb mentalitat Torquemada.

21 de setembre del 2021.

Coronavirus i democràcia minvants.