dimecres, 16 de març del 2022

Déu meu, com s’assemblen les guerres!

 

Sobretot algunes.

Ahir vaig veure un nen, de 5 o 6 anys, que feia una cara més de sorpresa que de por, caminant darrera la seva mare que duia dues criatures més petites. Fugien d’una guerra. No calia que ningú ho expliqués.

De seguida em va venir a la memòria una escena molt llunyana però semblant. Al juny de 1938, el dia que jo complia 6 anys, dormíem a l’estació de tren de Saragossa, la mare amb 5 fills -el més petit era jo- esperant el tren per anar a Jaca i d’allí a Embun, al Pirineu aragonès.

Vam fugir de Flix a la caixa d’un camió, tapats amb mantes i ben ajupits. L’exèrcit espanyol, a les ordres de Franco, tirava bombes al jardí de casa nostra.

Els nacionals espanyols van guanyar la guerra. Catalunya la va perdre.

No cal tenir molta imaginació per trobar bastants paral·lelismes entre les parelles Rússia-Ucraïna i  Espanya-Catalunya (quina cridòria que sento) i entre aquesta guerra d’avui i aquella de fa 80 anys. Potser  l’única diferència sigui la televisió.

Aquesta fórmula en què un poble gran, poderós i armat, s’apodera del  poble veí negant -li el dret a ser, és una constant històrica que ha contribuït al llarg dels segles i amb variants de detalls, a establir l’actual i terriblement absurd mapa d’Estats i fronteres.

Algunes vegades, (poques o moltes?)  passa que el poble derrotat no desapareix del tot. El vencedor no acaba d’entendre mai que el vençut no aprofiti els grans avantatges que li proporciona l’annexió, i el vençut només veu  la derrota que no els permet respirar.

Resulta curiós observar com la majoria d’espanyols veuen des de fa quatre dies amb una claredat absoluta que Ucraïna té tot el dret a ser lliure i probablement també molts russos entenguin que Catalunya hi tingui dret.

Stalin i Franco, que representaven ser enemics extrems, governaven exactament igual, sense cap respecte ni a la vida, ni a la dignitat dels seus enemics. Eren dictadors en estat pur, i tant un com l’altre d’alguna manera més o menys subtil, encarnaven l’essència dels seus pobles respectius. Si més no, d’una bona part.

Per això les guerres  -algunes guerres- s’assemblen tant.

16 de febrer de 2022.

I la covid en retirada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada