dijous, 7 de juny de 2012

Dèficit de legitimitat.


Sempre  hi ha persones que posen en qüestió la legitimitat  de qualsevol institució. Amb molta o poca raó. 

Allò que és més important, sobretot en  política, és  que els membres que formen part d’aquesta institució, sobre tot la persona que la representa, estiguin plenament convençuts de la seva plena legitimitat, amb independència del que digui o manifesti el seu entorn immediat, o de tots aquells que resulten afavorits  per l’existència de la institució.

Tres minuts d’aplaudiments al Congrés a la persona del rei, no afegeix ni un gram de legitimitat, ni incrementa cap confiança en la pròpia creença d’aquesta legitimitat.

Recentment, el President d’Itàlia, Giorgio Napolitano va haver de prendre una sèrie de decisions de gran delicadesa per apartar Berlusconi del poder. Berlusconi governava amb majoria absoluta, democràticament  elegit i Napolitano, que procedia de les files filo comunistes apartades del poder, es va saber plenament legitimat per  prendre decisions, que alguns van arribar a titllar de cop d’estat. Estava legitimat i ell n’estava convençut.

Pregunta: Algú creu que en circumstàncies similars -que per altra banda no estan massa lluny- el rei se sentiria legitimat per adoptar decisions semblants? Els ciutadans de  l’estat, acceptarien aquestes mesures com les van acceptar els italians?

La legitimitat només s’adquireix pel camí que s’inicia legítimament. Es té o no es té. Tota la resta és faramalla.
                  

Cap comentari:

Publica un comentari