Sempre hi ha persones
que posen en qüestió la legitimitat de
qualsevol institució. Amb molta o poca raó.
Allò que és més important, sobretot
en política, és que els membres que formen part d’aquesta institució,
sobre tot la persona que la representa, estiguin plenament convençuts de la
seva plena legitimitat, amb independència del que digui o manifesti el seu
entorn immediat, o de tots aquells que resulten afavorits per l’existència de la institució.
Tres minuts d’aplaudiments al Congrés a la persona del rei,
no afegeix ni un gram de legitimitat, ni incrementa cap confiança en la pròpia
creença d’aquesta legitimitat.
Recentment, el President d’Itàlia, Giorgio Napolitano va
haver de prendre una sèrie de decisions de gran delicadesa per apartar
Berlusconi del poder. Berlusconi governava amb majoria absoluta, democràticament elegit i Napolitano, que procedia de les
files filo comunistes apartades del poder, es va saber plenament legitimat
per prendre decisions, que alguns van
arribar a titllar de cop d’estat. Estava legitimat i ell n’estava convençut.
Pregunta: Algú creu que en circumstàncies similars -que per
altra banda no estan massa lluny- el rei se sentiria legitimat per adoptar
decisions semblants? Els ciutadans de
l’estat, acceptarien aquestes mesures com les van acceptar els italians?
La legitimitat només s’adquireix pel camí que s’inicia legítimament.
Es té o no es té. Tota la resta és faramalla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada