dimecres, 19 de setembre de 2012

Ara el rei nostro senyor…


…declarada ens té la guerra.

Buf, quin pes m’he tret de sobre. Per uns moments m’havia espantat pensant que després de tant rebombori acabaríem tenint un estat propi sota una monarquia borbònica. I això sí que no.

Per sort el sr. Joan Carles ho ha deixat ben clar. Res de quimeres i jo li agraeixo la sinceritat. Res de quimeres, hi estem d’acord. Animal mític, la quimera tothom se la pot imaginar com més por li faci. Caçant elefants, jurant fidelitat eterna a un dictador feixista assassí de catalans, dient que la seva llengua mai s’havia imposat a ningú. (Es veu que quan jo estudiava a Barcelona fa uns 60 anys la “Vaca ciega” o bé “El pino de Formentor” ho feia enamorat de la bellesa del castellà, res d’imposicions...)

Ara que ve a tomb deixeu-me dir una cosa. Diuen que si elegíssim cap d’estat corríem el risc de gaudir de la presidència de J.Mª Aznar o d’Alfonso Guerra (dos insignes catalanistes) i això no ho vol ningú. Doncs això és fals. Qui arriba a la presidència d’una república és perquè l’han elegit una majoria de ciutadans, cosa que rep el nom de democràcia i que té entre molts altres els següents avantatges.

El nomenament té data de caducitat.

L’elegit sap quants ciutadans no el volien.

La seva família no forma part del programa ni ha obtingut cap vot.

La seva no responsabilitat jurídica és temporal.

És a dir, democràcia i modernitat han d’anar de la mà.

Per avui i tot esperant el dia que m’interessi igual allò que passa a  Madrid com el que passa a Paris o Roma, que m’interessa molt, ho deixo així. Res de quimeres.

     17 de setembre de 2012.

1 comentari:

  1. D'acord amb una República Ibèrica -no espanyola-, però partint d'un sistema d'estats confederats: Catalunya, Euskalerria, Espanya ( la resta ) ... i Portugal si s'hi vol afegir. Vaja, més separats que la Great Britain, amb un President de la República electe. Els Borbons s'han de fer fonedissos, renunciant solemnement i per sempre als seus privilegis o, encara millor, després de la renúncia els hauriem d'exiliar per cent anys, mínim.

    ResponSuprimeix