dimarts, 18 de setembre de 2012

Escacs o boxa.


Preguntat un líder palestí com s’ho pensava fer per aconseguir del poderós estat israelià el reconeixement del seu propi estat, donada l’enorme diferència de poder entre els dos i de l’enemistat manifesta entre ells, va respondre: Miri, si jo tingués un conflicte per resoldre amb Mike Tyson, no pujaria al ring a discutir-ho amb ell, el convidaria a fer-ho en una partida d’escacs.

Què ha de triar Artur  Mas, el ring o el tauler?

Com que jo sóc partidari radical dels escacs i enemic total de la boxa, no tinc opció, tot i saber que pot generar frustració a molts dels que érem als carrers de Barcelona el dia 11. El dia 20 el president Mas farà la primera jugada perquè té les blanques, peó 4 rei. I esperarà a veure si ja surten els tancs al carrer. Si el sr. Rajoy, respon peó 4 rei, hi haurà partida, si es limita a posar 8 peons de més al seu tauler tothom veurà que fa trampa, però el sr Mas ha de fer veure que no ho veu i continuar jugant.

Als escacs hi ha una jugada singular que en política té molt mala premsa, però que cap jugador d’escacs deixa de fer-la quan li convé: l’enroc. És entendre que hi ha alguna cosa que si es perd, es perd la partida i que cal protegir-la per sobre de tot. Als escacs és el rei i a Catalunya és la llengua. Si Catalunya perd la llengua desapareix com a poble. Amb tota contundència i claredat. Si actualment existeix la identitat catalana, el fet diferencial català, fins i tot el tarannà català és  perquè la nostra llengua ha resistit segles d’envestides polítiques, militars i culturals, menyspreus i insults i ningú sap ben bé per què continua més viva que mai, però sempre amenaçada.

Enroquem-nos. La llengua al racó del tauler, protegida per totes les altres peces.

Si voleu un altre dia podem continuar la partida, i sabrem qui són les torres, els alfils i els cavalls.

                                17 de setembre de 2012.

Cap comentari:

Publica un comentari