divendres, 21 de desembre de 2012

Ja hem tocat el cul al tigre.


Fa molts anys, a la província de Sichuan, a la falda de la muntanya sagrada de l’Emeishan, hi havia un poblat petit en què, quan arribava la primavera els nens, sortien cada matí en grup per anar a banyar-se al riuet que baixava de la muntanya i que anava a portar l’aigua al poderós Yang-tse que venia del proper Tibet. 

Un bon dia, quan anaven contents a buscar el caminet del bosc de bambús que portava cap al riu, el noi que anava davant es va parar en sec. Al mig del camí, uns quants metres més enllà, hi havia un tigre, assegut a terra i d’esquena. No els havia vist. Van callar tots, van girar cua i en silenci van tornar cap a casa. L’endemà  hi van tornar, i el tigre seguia allà.

Al cap d’uns dies, i veient que el tigre només movia el cap i remugava una mica, els dos nois més decidits de la colla van pensar que com deien els seus pares a vegades cal tocar el cul al tigre, preparats per fugir corrents. Així ho van pensar. Un aniria per la dreta i l’altre per l’esquerra, i sense fer soroll s’atansarien per darrere del tigre i al mateix moment els dos li clavarien un clatellot a cada natja. Així ho van fer. El tigre, sorprès i sense saber si l’atacaven per la dreta o per l’esquerra va llençar un bramul aterridor, es va posar dret i girant el cap enrere va obrir amenaçador l’enorme boca cap a on hi havia tots els nois amagats.

Primer va ser una veu, tot seguit moltes. Un crit  EL TIGRE NO TÉ DENTS, una cridòria ensordidora, alguns van començar a tirar-li pedres i a burxar-lo amb canyes de bambú. Atabalat, el tigre sense entendre res, i mantenint la dignitat de rei de la selva es va anar allunyant i bramulant amenaçador fins que va desaparèixer del tot.

Després es va saber. Un dels dos atrevits sabia molta història i l’altre força economia.

El primer sabia que l’eina que havien fet servir per derrotar el seu poble el 1640, i el 1714 i també l’any 1939, ara era inútil. L’altre sabia que els que pagaven les armes i els soldats, s’havien arruïnat malgastant els pocs diners en alegries absurdes i havien anat a demanar-ne nord enllà, on la gent potser no és més feliç, però sí més seriosa. I aquesta gent els va dir que els deixaven diners amb la condició que oblidessin una vegada per sempre el seu mal costum de resoldre els problemes amb les armes.

Ara ja ho sabem. El tigre no té dents. Però calia tocar-li el cul.

Gràcies Artur, gràcies Oriol per haver gosat fer-ho.

21 de desembre de 2012.

2 comentaris:

  1. Tan sols la meva senzilla felicitació per la magnífica faula del tigre. Pel que fa a la seva lliçó, també d'acord: calia atrevir-se a tocar-li el cul. Però discrepo de la final conclusió : encara no l'hem tocat, tot just pensem com fer-ho.
    I els que s'hi atreveixin encara no estan definits, encara que, si persisteixen, probablement seran els dos que dius.

    ResponSuprimeix
  2. Agraït pels teus comentaris. I cal madurar més alguna resposta a la teva discrepància.

    ResponSuprimeix