dimecres, 5 de desembre de 2018

Metàstasi? No, tramuntana.


Ara ho començo a entendre millor. Les acusacions contra les demandes de molts catalans definides com  a heretgies o delictes o errors, per cadascun  dels tres  corrents de  pensament polític espanyol, responen al mateix diagnòstic que aterra a tots ells: Catalunya és  un càncer i hi ha un gran perill de  metàstasi a molts llocs de la península.

Ràpid. Tres propostes: Radioteràpia, quimioteràpia o quiròfan.

Comencen per la radioteràpia.

La ràdio, la tele, les tertúlies, els diaris, els polítics… tots alhora, amb qualsevol excusa, diagnostiquen, critiquen, jutgen i condemnen l’origen i la causa del mal. Un dia i un altre.

Però la malaltia no remet, ans empitjora.

 Passarem a la quimioteràpia.

Diuen que és necessiten especialistes i si no els troben amb bata blanca  els buscaran amb toga negra. Cal que siguin  coherents amb el lema  Arriba España Amarga, AEA. Les tres vocals fortes i obertes de la  llengua forta i oberta universal.

Aviat troben els tres especialistes.

Lamela – Llarena – Marchena.

Els tres complien aquesta i totes les altres condicions exigides. Fan la seva feina. Provoquen ferides sagnants i deixen nafres obertes, que tardaran dècades en cicatritzar.

Però la malaltia no solament no millora sinó  que es converteix en epidèmia.

El quiròfan.

Cal extirpar. Cal separar la zona infectada de la resta del cos... però, no és això el que volen els maleïts indepes?

Equivocar el diagnòstic és el pitjor error de tot polític.

Perquè no es càncer, és un cop de tramuntana. Aquell vent fresc i poderós que baixant de l’Empordà, neteja l’atmosfera, descontamina i ajuda a veure-hi més clar. Aquesta vegada el cop de tramuntana ha estat tan fort i tan persistent, que ha continuat corredor mediterrani avall i els seus efectes s’han notat fins a Andalusia. I no és l’efecte papallona.

Netejarà la boira polsosa dominant a la península i deixarà al descobert amb total impudícia les vergonyes de les dues Espanyes. Per sort, aquesta vegada, no serà l’exèrcit el protagonista. Qui serà?
Sentirem que tots els altaveus ens donen la culpa als catalans: algú ha de ser el culpable, oi? Era tan fàcil trobar-lo… fins i tot massa fàcil. Tan fàcil que aviat s’adonaran que aquest enemic és massa petit per provocar ell tot sol l’enorme terratrèmol que no cal cap sismògraf massa sensible per detectar-lo.

Amb tramuntana i terratrèmol es podrà aconseguir  que quantitat suficient d’espanyols prenguin consciència de l’absoluta necessitat de superar la fracassada etapa de les quatre dècades últimes esborrant d’una tacada  franquismo, monarquía i constitución que com diu la dita castellana;  pato, ganso y anserón, tres cosas suenan y una son.

Cap comentari:

Publica un comentari