divendres, 12 d’abril de 2019

Antígona i Eichmann.


La tragèdia d’Antígona és prou coneguda. Representada, reproduïda i reinterpretada milers de vegades és la senzilla història d’una desobediència, plenament conscient d’una noia feble davant d’una ordre que creu injusta. Coneix les conseqüències del seu acte i es nega  a acceptar que  ignorava l’ordre  com li proposa el poderós en l’intent de   voler passar a la història com just i generós alhora.

Eichmann, acusat de la mort de milers de jueus en els camps d’extermini nazis, es nega a acceptar cap culpa. Ell, només obeïa amb tota la diligència i efectivitat, les ordres que rebia. Ell no havia fet les lleis, ell no dictava les ordres. Feia bé la seva feina i prou. Hannah Arendt, jueva, ho  va qualificar com la banalitat del mal. Les seves paraules van desfermar una tempesta de desqualificacions per part de la majoria de jueus.

La literatura ha glorificat la desobediència d’Antigona, però el poder ha condemnat la desobediència de totes les antigones i ha predicat amb les  lleis a la mà, l’obediència cega.

Diuen que Thoreau, l’apòstol del retorn a la natura va desobeir l’ordre de pagar un impost que segons ell era per finançar una guerra injusta. El van empresonar, i allà va rebre la visita d’Emerson, filòsof i moralitzador, que li va preguntar: Per què estàs aquí? Thoreau li va respondre: Aquesta no és la pregunta correcta, la pregunta és: Per què no esteu vos aquí?

Tinguem-ho clar: caldrà desobeir.

Hi ha dos models bàsics de desobediència civil. En direm model Lisistrata i model Xirinacs.  A aquest segon li direm objecció de consciencia a la totalitat. Serveix d’estímul i de paradigma. Els seus efectes són minoritaris, profunds i a llarg termini.

Lisístrata, farta que els  homes de la seva ciutat es  matessin amb els homes de la ciutat veïna amb tanta heroïcitat com estupidesa va promoure amb èxit una vaga singular de  les dones de les dues ciutats per forçar els mascles respectius a deixar de fer el carallot.

Aquest model de vaga, en què el feble  desobeeix una llei  amb perjudici  propi sabent que posarà molt nerviós a l’altre és el tipus de desobediència que cal imitar.

Lisístrata va encertar triant el sexe. Nosaltres farem bé escollint l’economia.




Cap comentari:

Publica un comentari