divendres, 22 de març de 2019

Irresponsables i desobedients.


Espartac va ser un irresponsable incitant els esclaus que es rebel·lessin contra Roma. Sabia de sobres com les gastaven els centurions.

Luter a més de desobedient  va ser un irresponsable. Les guerres de religió a Europa  van omplir de  mort i misèria.

Gandhi amb la seva terrible irresponsabilitat va conduir centenars de milers d’indis a matar-se entre ells.

Tota aquesta colla d’irresponsables i moltíssims més, van cometre el pecat d’oblidar que La Llei, (tota  llei) s’ha d’obeir.

Ara no em vingueu amb aquella criaturada que gràcies a aquesta colla de desobedients irresponsables, ha progressat la humanitat, quan tots sabem que qui ha creat riquesa i benestar són Alexandre el Gran, Juli Cèsar i Napoleó i un llarguíssim etc., d’homes de bé, que tenen preciosos monuments a tots els països del món. (No dic noms, tan abundants, de l’últim segle perquè no vull que se m’interpreti correctament).

Quan un home d’ordre, d’ofici i de ment, professionalment eficaç honest i conseqüent amb les seves idees -per exemple un tal Trapero- qualifica d’irresponsable a un polític li està fent un gran elogi.

Està dient  que en l’etern conflicte mai resolt entre  llibertat i ordre el polític democràtic ha d’ optar per defensar la llibertat  més enllà de l’ordre, encara  que això prengui l’aparença de falta de responsabilitat.

Un cap de policia responsable (de fet o de dret) sempre acusarà d’irresponsable  a tot polític que actuï amb responsabilitat, perquè obligarà a actuar -ei, en sistemes democràtics- a les forces d’ordre amb més finor de la que a qualsevol escola de policia s’ensenya.

De fet a l’estat espanyol  només hi ha una persona irresponsable per definició: El cap d’estat.

Qualsevol persona, entitat, empresa o Estat que té un cap irresponsable, esdevé necessàriament irresponsable en la seva totalitat. La responsabilitat com tota característica racional resideix al cap.

Tots els Estats a qui  s’ha reconegut la seva sobirania es creuen irresponsables moralment, i a aquells que tenen el cap irresponsable jurídicament o de facto, els resulta pràcticament impossible -si més no molt difícil- progressar adequadament sobretot quan es resisteixen a voler saber la veritat quan és massa incòmoda. Sempre serà fàcil trobar guàrdia-civils amb imaginació.



Cap comentari:

Publica un comentari