Centristes o centralistes?

Vistos i escoltats aquests dos conceptes des del centre d’Espanya volen dir el mateix: unió del bo i millor des país. Centristes i centralistes. Saben que és el bo i millor no solament de la península sinó d’Europa. Què dius d’Europa: de tot el món i part de l’estranger. Com deia ahir Vox al parlament europeu.

Son, des de fa segle, centralistes i proclamen que són centristes. Ideològicament tendeixen al dogmatisme, i en diuen tenir idees clares. Emocionalment tendeixen al nacionalisme i en diuen patriotisme. Políticament tendeixen a l’autoritarisme, i en diuen fortalesa moral. Econòmicament són  capitalistes  i es diuen liberals.

Excel·leixen en ser legalistes perquè les lleis les han fetes ells. Creuen que els jutges són justos perquè són els seus jutges. Tendeixen a ser monàrquics perquè el rei és el seu rei…

I apareixen els llevantins del nord de la península, presentant una esmena a la totalitat.

I s’enfaden. Criden; Espanya és una democràcia consolidada.

Consolidada potser sí, tan consolidada com estarien els ossos trencats per quaranta anys de dictadura, units i soldats de qualsevol manera, per passar l’examen d’Europa, que l’únic que volien saber d’Espanya era aquell refrany castellà: Para quien es don Juan doña Maria basta.

Aquesta és la gran tragèdia que ha aparegut dalt de  l’escenari  quan Catalunya ha aixecat el teló. Caldrà trencar tots els ossos mal soldats per tornar-los a soldar?

Em temo que més líders espanyols dels que creiem, pensen que és l’única solució, però tots voldrien que fos l’altre que ho intenti. Tots saben que el primer que ho insinuï serà lapidat.

Només cal veure com costa donar el primer pas absolutament necessari; desfranquitzar a fons. Monuments, memorials, fundacions, hereus. Desinfectar a fons.

Acte seguit qüestionar la  seva herència política, començant per la monarquia seguint… ¡quina feinada déu meu¡¡¡ Sol no ho podrà fer ningú i demanar ajuda està mal vist. És un signe de feblesa i com més feble és un país més rebutja acceptar-ho. 

El diagnòstic és força clar, el tractament no tant. I com diu la màxima dels cirurgians  “sobre tot no feu mal”.

6 de març de 2019.