dilluns, 22 de juliol del 2019

Pobreta Espanya.


 Avui, 18 de juliol, oblidat, dia d’infausta memòria i després de veure a T.V. espanyola l’aparició dels dos eximis presidents durant els 22 anys (1982/2004) en què es va sentenciar a mort (o gairebé)  tota possibilitat de fer el pas endavant  cap a la secularment somiada democràcia, en què es va desaprofitar l’acceptació d’Espanya per part d’Europa, en què es va malbaratar l’ajuda que aquesta li va regalar...,etc. Anys perduts sobretot per afeblir el franquisme, arrelat profundament  a les cúpules dels poders econòmics, judicials i clericals…

L’únic èxit relatiu obtingut pel govern González -amb ajuda del seu ínclit ministre de defensa Narcís- va ser apaivagar les ànsies de la gloriosa  cúpula militar. Ningú en va preguntar el preu, ni llavors ni mai més. Fos quin fos el preu, alabat sigui déu.

No és que tanquessin en fals el procés democratitzador del país, és que no van arribar a obrir la porta, i va passar el que havia de passar.

Els darrers 15 anys les bandades no han fet més que anar en augment. Quin Titànic més titànic.

Els intents de desfranquització són tan ridículs que fan plorar.

Veient el panorama d’aquell principi de mil·lenni, des de Catalunya va anar arrelant la convicció que no hi havia cap altre camí que  no fos l’allunyament, distanciar-se políticament, econòmicament i jurídicament tant com fos possible de l’Estat, produint el mínim perjudici al poble espanyol.

I van fer un nou Estatut. I el van aprovar al parlament català amb el 89% de vots favorables
.
 A partir d’aquest moment es va iniciar una competició entre el dos partits dominants a Espanya per demostrar qui era més anticatalà. Els errors polítics comesos -destrossar l’Estatut i a sobre fotre-se’n (Guerra).

Portar-lo al Constitucional encara avui ideològicament no desfranquitzat, (Rajoy) i vantar-se’n ( Santamaria ), van produir l’única reacció possible per part del poble català que no vol morir. L’1-O…
Ja està, van cridar cofois, polítics, jutges, periodistes, tertulians espanyols, de tots els pelatges; “la causa de tots els mals d’Espanya la tenen els catalans”…

Pobreta Espanya.

Juliol de 2019


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada