Posar la banya en un forat.

 

És una manera de dir, d’entossudir-se en mantenir postures absurdes. Diuen que ho fan els bous i alguns jutges espanyols.

A València dels toros en diuen bous i a les places de bous hi celebren grans trobades d’entusiastes practicants de l’exercici de posar la banya en un forat. I és clar passen coses  curioses i difícils d’explicar. El líder màxim del PP, promet que ell caçarà el gran fugitiu dos dies  abans  que un jutge italià decideixi que nanai.

En certa manera s’entén que havent seguit al peu de la  lletra el mètode ”campana de Huesca” i convençuts que han aconseguit “descabezar“ tota la rebel·lió catalana es troben que la campana no sona perquè li falta el batall.

L’Estat espanyol al complet; (Rei, Tribunal Constitucional, Suprem, de Comptes, policies, politics progres i fatxes, etc.) ha posat la banya en un forat i no para de forcejar esbufegant amenaçador, barallant-se uns amb altres, mostrant que el rei va despullat,  portant als carrers de Barcelona nazis de pacotilla i perdent l’escàs prestigi que la psudo-història li suposava.

L’Estat espanyol està incapacitat per entendre que el problema no són els dirigents  polítics o socials, sinó que soc jo, que no soc ningú. I uns milions de ningú formen un poble, que si bé és veritat que en temps passats quan a un Estat li convenia aniquilar un poble,  l’aniquilava enviant-lo, no a la paperera de la Història, sinó a la trituradora i llestos, (Asteques, Inques, etc.) ara la cosa no resulta tan fàcil.

Diuen que és un problema polític, però jo no ho tinc massa clar que sigui un problema polític, a no ser que per polític vulguem dir cultural, econòmic, emocional, visceral, i que inclogui el modus cogitandi, modus operandi i modus vivendi i tota altra forma de modes i maneres de fer i de ser dels pobles.

Potser sí que un primer pas constatable l’hauria de donar el govern espanyol del moment, però em temo molt que no ho vol gaire, no sap com fer-ho i sobretot no ho pot fer sense suïcidar-se.

Aquest enfrontament entre un poble que sap molt bé què vol i un Estat que només sap què NO vol, entre un poble que renuncia radicalment a l’ús de la violència, i un Estat que només pot actuar  usant totes i cadascuna de les formes de violència que creu que hi té dret, aquest enfrontament  al segle XXI, a Europa, pot ser llarg, però no ho dubteu només té un resultat final possible, que no és l’aniquilació d’un poble.

Cal que resistim un minut més del que es tarda en treure la banya d’un forat.

19 d’octubre del 2021.