Dos es barallaven…

 

I el tercer va rebre.

Aquesta és la Història  dels espanyols i la tragèdia dels catalans..

 És veritat que una de les ”Dos Españas” segons Machado ha de gelar el cor de l’espanyolet que en aquest món ve, però  encara és més veritat que seran les dues Espanyes agafades de la mà, que congelaran el cor i trepitjaran el fetge del catalanet, (i quan sigui gran li escuraran la butxaca).

Els espanyols continuaran barallant-se, i  donant la culpa als catalans.

Si us plau cavallers espanyols, Pedro i Pablo, i successors i similars, doneu-vos les mans. Agafeu  ben fort amb la vostra mà dreta la mà de l’altre, com feien els cavallers medievals, per impedir -se  recíprocament,  agafar l’espasa amb traïdoria. Perquè és bo confiar amb la cavallerositat mútua, però és millor saber Història. I la Història de cap Estat, en cap època és, no ja exemplar, sinó ni tan sols digna. I l’Estat Espanyol  sempre a primera fila.

I si fos que allò que és erroni és precisament l’ens ESTAT?

Les  funcions intrínseques  de qualsevol model o sistema d’administració política o econòmica  han de ser: 

1.Distribució  equitativa  dels bens produïts pel conjunt.

2.Defensa de la llibertat de cada persona i de cada col·lectiu, al màxim possible. (Si convé cal fer miracles).

3.Els interessos del conjunt estan supeditats als drets de les persones, i els interessos dels individus als drets del conjunt.

4.Mantenir un ordre públic mínim necessari per poder realitzar aquest programa...

Dos es barallaven i  tres, quatre o més, van rebre de valent. Les dues vegades que dos països Europeus molt civilitzats han començat una guerra entre ells, ha degenerat en guerres mundials … i Europa continua  presumint de civilitzadora universal.

El tàndem Espanya-Madrid... o més ben dit  el model Espanya engendrat i parit a Madrid és  per raons geogràfiques, històriques, ideològiques, religioses, amb tocs de metafísica, és necessàriament centralista, autoritari, i dogmàtic… ergo incompatible amb una democràcia amb cara i ulls.

Jo aconsellaria -si sabés a qui aconsellar-  agafar un compàs i sobre un mapa d’Espanya, clavant l’agulla a la Puerta del Sol, dibuixar un parell de circumferències, la petita de 20 km. de radi, i l’altra de 300 km. (No ve gaire d‘aquí). La superfície d’aquesta segona  corona és més de 400 vegades la del cercle de 20 km. però el número d’habitants és… si fa o no fa similar, mentre que el poder polític és inversament proporcional al quadrat de les superfícies respectives... perquè és proporcional a la densitat. A més atapeïts, més poderosos. A més poderosos més curts de vista, i a més curts de vista més exaltats patriòticament

 

 Escrit el dia 11 de juliol del 2023… quina calor,…  i no ha perdut actualitat.