divendres, 27 de juliol de 2012

Magnífic moment inoportú.


Estan enfadats, irritats, això és molt bon senyal.

Diuen que el moment no és oportú. Naturalment que no és oportú, ni pot ser-ho per la senzilla raó que no pot ser mai oportú. Per poca història que un hagi llegit sap més que de sobres que mai, cap país , cap nació, cap territori ha aconseguit un grau més de llibertat per la bona voluntat del país, nació o territori del qual depenia. Mai ha existit un moment oportú per fer un pas endavant.

Deia que és bon senyal que estiguin irritats. Vol dir que han captat el missatge. Vol dir que no podran fer veure que no ho han entès. La seva reacció és la correcta, perquè ara ja no poden enviar els tancs. Ho tenen prohibit, per primera vegada en la nostra història. Per això cridaran, insultaran fins i tot amenaçaran. Tranquil, Artur, tranquil, no vindrà la Guardia civil.

Avui, el sr. Agustí Colomines ens recordava, com fan sovint comentaristes de diversos colors, que les pretensions de Catalunya no són gaire ben vistes a Europa, si més no entre els polítics europeus.

Doncs això és perfectament lògic. Si Catalunya aconsegueix  -si té paciència, constància i fermesa, segur que sí- el ple reconeixement nacional, serà la primera vegada a la història que succeirà sense violència, sense guerra ni terrorisme, ni a conseqüència de derrotes  o descomposicions d’imperis, i contra la voluntat del país dominant.

Quan alguna cosa passa per primera vegada, queda demostrat que no era impossible. I si no era impossible per a un, tampoc és impossible per a un altre. I això que és tan evident posa nerviosos a tots els polítics que se senten amos i senyors dels seus països, i que no poden acceptar un mal exemple tan gran.

Hem d’acceptar que no serem ben vistos, ni per aquells que poden tenir situacions similars, ni per aquells que per ser més petits creuen que no és el seu problema, però que no rebran amb els braços oberts un competidor més al club. Competidor que amb raó o sense, creuen que els pot superar.

                                       26 de juliol de 2012.

Cap comentari:

Publica un comentari