dimecres, 4 de desembre de 2013

Direcció única.


L’any 1947 al món hi havia 67 estats sobirans.

L’any 2005 n’hi havia 179.

Ara , més de 200.

Els orígens, situacions i processos han estat enormement  diversos. La gran majoria de llarga durada. Els resultats obtinguts van des d’èxits esclatants, fins més aviat discutibles.

En la gran majoria dels casos -excepte Txèquia- l’estat dominant s’hi ha oposat amb tota la seva energia, majoritàriament amb l’ús de l’eina preferida: l’exèrcit. També amb amenaces, preferentment, econòmiques.

Ni un sol país que ha aconseguit la independència, sigui quina sigui la situació en què ha quedat, ha tornat voluntàriament - ni de cap altra manera- a la situació anterior.

El procés sempre és irreversible.

Des de països immensos com Índia o minúsculs com Timor oriental. Des de Belize fins al Sudan del sud. A tots els continents, a totes les cultures i a tots els nivells econòmics. En 60 anys s’ha triplicat  la quantitat de països independents. I continuarà. Tibet, Kurdistan, Escòcia, Euskadi, Catalunya… no sé en quin ordre ni en quin temps però succeirà.

De la mateixa manera que els individus de l’espècie humana senten sempre necessitat  de més llibertat, també els pobles tenen aquest anhel, i quan aquest desig es fa fort entre els seus components, només es pot retardar amb violència, però no és possible eliminar-lo.

 A mida que augmenta -lentament val a dir-ho- la culturització dels pobles, el seu nivell econòmic, i el sentit democràtic, ha anat i seguirà anant en augment aquest fenomen, que és universal i unidireccional.

Només cal estar-ne convençut.

3 de desembre de 2013.

Cap comentari:

Publica un comentari