dissabte, 12 de setembre de 2015

Les malediccions de Margallo.

Una Catalunya independent:

No formarà part de l’ONU

És a dir, igual que ara.

No serà Estat membre D’Europa.

És a dir, igual que ara.

El president de la generalitat no assistirà a les cimeres europees.

És a dir, igual que ara.

Catalunya no podrà demanar ajuda al BCE.

És a dir, igual que ara. Etc. etc.

És a dir, tots els mals que augura el Sr Margallo, amb tanta gràcia, per a una Catalunya independent seran exactament els mateixos que ara aquesta pateix i que si no intenta ser independent seguirà patint “in eternis”. No creieu que val la pena intentar canviar la realitat actual? És necessari buscar un sí, perquè el no ja el tenim des de fa massa anys.

El més interessant, és que durant tot el temps de la transició cap a la independència, nosaltres, els ciutadans que amb el nostre vot ho podem decidir, no en pagarem preu ni alt ni baix, haguem votat el que haguem votat.

L’article 11.2 de la Santíssima Constitució diu:

“Cap espanyol d’origen no podrà ser privat de la seva nacionalitat.”

És a dir, que continuarem tenint tots els mateixos drets que ara i seguirem sent Europeus de ple dret. I els nostres productes també.

Perquè hi hagi un canvi en la ciutadania de cadascun de nosaltres que no hem comés cap altre “delicte” que votar és indispensable que sigui reconeguda Catalunya com Estat Independent, i llavors, i només llavors les decisions seran personals i lliures. I les opcions diverses.

Diuen que Catalunya no té cap Estat amic. És veritat. Igual que Espanya.

L’avantatge que té Catalunya és que tampoc en té d’enemics. I a molta gent li agrada fer nous amics.

Bé, això últim és retòrica.

I les malediccions del Sr. Margallo retòrica vetusta.

Bon 11 de setembre. I això no és retòrica.

10 de setembre de 2015.

Cap comentari:

Publica un comentari