Si no té un drac a qui matar?
Els dos personatges preferits de la cultura espanyola són el
Cid i el Quixot. Els dos són personatges de ficció. Els dos són cavallers amb
armadura amb dracs a qui atacar, el primer els
sarraïns, el segon els molins de vent. Tots dos dracs imaginats, un per
a la Història, l’altre per a la Literatura.
Salvador de Madariaga al seu llibre Ingleses, Franceses, Españoles, adjudica a cada una d’aquestes identitats
dues característiques dominants i atribueix als espanyols Dignidad y Crueldad. Tot allò que ataca la seva dignitat -algú sap
què significa aquesta paraula en política?- ho converteix en Drac i no pot evitar que li pugi cap al cervell, del
cor, de l’estómac i de més avall -la tríade d’òrgans dominants de tot mascle
hispà- tota la seva crueltat. Escriu novel·les o fa lleis i envia la guàrdia
civil si no pot enviar l’exèrcit.
El drac basc s’ha mort i el cavaller amb armadura ple de
dignitat no li perdona. Cal entendre que ETA va ser un subproducte monstruós
del franquisme, igual que el PP n’és una derivada covarda. Al cavaller amb
armadura no li ha costat gaire inventar un altre drac amb l’ajuda de primeres espases (quin sinònim més ben
trobat) de la literatura castellana; des de Quevedo a Ortega i Gasset (si home
aquell que va dir el 1932 al discurs al parlament espanyol contra l’estatut de
Catalunya: Cuando algo es pura herida
curar-lo es matar-lo. Pues tal sucede con els caso catalán ).
Al cavaller amb armadura completa, la visera no li deixa
veure clar i no distingeix entre sarraïns o molins de vent, ni entre posar
bombes sota un cotxe o posar paperetes en una urna.
El cavaller amb armadura rovellada li grinyolen les idees i
està més a prop de l’Home de Llauna del Mag d’Oz, que no tenia cor i que els
impulsos li sortien de més avall i que si bada acaba adoptant el model “pachuloyo” tan abundant en les altes esferes ministerials,
judicials, i tertulianes.
Ara ja no se’n parla gaire però un dels discursos que diuen
que més ha influït en l’espècie humana, du per títol: El sermó de la muntanya. El
predicador, Jesús, fa una llista de 8 grups humans als qui qualifica de
Benaurats. Els que tenen fam, els que
passen fred, etc. i en vuitè lloc diu: Benaurats els que pateixen persecució
per la justícia.
Amb qui cony devia pensar Crist quan deia aquesta última
benaurança? Amb l’Oriol Junqueras segur i com que no feia distincions entre
creients i gentils en tots el altres també.
Al cavaller se li ha escapat el cavall i ara va passejant la
seva trista figura sense trobar la deixalleria que admeti ferro rovellat .
Senyors Rajois, senyors Llarenas, utilitzar La Llei per inventar-se
un drac a qui matar és pitjor que una canallada: és un estupidesa.
5 de maig de 2018.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada