divendres, 8 de juny de 2018

Un gran jutge i un bon raier.


És Llarena un mal jutge? És un jutge corrupte? És prevaricador? No, de cap manera. És molt pitjor que tot això. És un gran jutge espanyol.

A mi em passa una mica com al ciutadà  Albert: pateixo el mateix tipus de daltonisme.

Jo no veig jutges i fiscals: només veig espanyols.

Jo no veig guardiacivils o policies nacionals: jo només veig espanyols.

Jo no veig pepés o pesoes. Jo només veig ciutadans espanyols .

Em penso molt que el senyor Rivera i jo volem dir el mateix quan diem espanyol i que ell i jo coincidim en què ell és un bon espanyol.

Quan el general Prim es preguntava: els catalans, són espanyols, o no? no devia tenir a mà l’explicació que més de dos segles abans li havia donat Quevedo:

“Mientras haya una piedra en el desierto y en España viva un solo catalan tendremos un enemigo y guerra”.

(Per cert, no sé què volia dir amb això d’una pedra al desert)

No és que els catalans no siguin espanyols, és que són mals espanyols i a sobre se’n vanten. Diuen ells. Els bons espanyols diuen: no podem liquidar els catalans perquè són espanyols, però els hem de liquidar perquè són mals espanyols.

I d’aquí no en surten. I mira que n’és de fàcil la solució.

Vés per on l’estimat ministre raier de La Pobla ha proposat una bona solució. Desinfectar la ferida. Llàstima que per diagnosticar la infecció en comptes de consultar-ho a alguna Societat Mèdica, que a Catalunya n’hi ha de molt prestigi, va i ho consulta a una Sociedad Civil Catalana que ve a ser com si el senyor Borrell consultes com es  lliguen els troncs, als raiers del Manzanares.

Ferida n’hi ha, infectada o no ho cal veure llegint història. Ferides  n’hi ha, i moltes. Ferides de guerres perdudes, sempre per Catalunya. Des del 1640, 1714, fins la més brutal de totes, la del 1939. 

Que aquestes ferides  provocades per tantes guerres estiguin infectades no és gens estrany  tenint en compte la quantitat de merda que els vencedors han llançat sobre els vençuts. Sempre i des de tots cantons…

Allò que resulta més sorprenent, és que després de tantes derrotes i tantes infeccions estiguem cada dia -no en dubteu gens ni mica- més a prop de la llibertat. Sans i forts.




Cap comentari:

Publica un comentari