diumenge, 19 d’agost de 2018

Una pregunta només.


És a dir, moltes preguntes.
Dirigida al conjunt de ciutadans espanyols, (especialment als madrilenys) que siguin  conservadors, de dretes, democratacristians, etc.

Professionals, acadèmics, comerciants o industrials, fins i tot financers o alts directius. Votants en general de partits de dreta.

A veure si la sé fer correctament la pregunta o preguntes.
¿Creieu que algun dels  dos personatges; Casado i Rivera que encapçalen els únics partits a què podeu votar coherentment, és sòlid, és creïble, és vàlid -poc o gens- per ser president del govern?  
                    
A mi, si fos de dretes (que no en sóc gaire) i bon espanyol (que no en sóc gens) em faria una mica  d’allò a l’estómac veure’m  obligat a escollir algun d’aquests dos xitxarel·los feixistoides.

¿No trobeu estrany que no existeixi en el conjunt de l’estat -com existeix a Catalunya i a Euscadi- un partit, tan  conservador com  vulgueu, però nítidament antifranquista?

¿Per què Espanya no va trobar un Adenauer o un De Gasperi, conservadors els dos, per recuperar els seus països després de derrotar llurs feixismes?

¿O bé resulta que a Espanya el feixisme no ha estat mai derrotat?
Ens agradi o ens emprenyi, els partits politics conservadors són necessaris, exactament igual que ho són els partits polítics d’esquerres. I no ens ha de fer por que per un costat hi hagi filo marxistes i a l’altre n’hi hagi de filo feixistes. El que fa angoixa és que la dreta espanyola actual estigui tan sotmesa ideològicament a l’anterior règim.

Insisteixo, Espanya té un greu problema polític i el té a la dreta. La conseqüència més deplorable d’aquest buit és que l’esquerra -PSOE fins ara- es desplaci perillosament cap a la dreta deixant el seu espai natural a la intempèrie.

I a nosaltres, què?  Preguntareu.

D’entrada és bo saber qui  hi ha a l’altra banda de la xarxa, per saber si hem d’esmatxar o fer un globus, i en segon lloc -i això ho tenim millor del que pensem- fer veure al jutge de cadira que la pilota ha entrat.

Per altra banda, encara que no s’ho creguin, no volem als espanyols ni de dretes ni d’esquerres, cap mal
.
Volem tenir bons veïns al nord i al sud. No dubtem que França i Espanya siguin grans nacions, i després de cridar visca Catalunya no ens sap greu cridar  viva España i vive la France. Això sí, cadascú a casa seva i Internet a la de tots.

Dic jo, vaja.

Cap comentari:

Publica un comentari