Progressa adequadament.

L’esquerda, vull dir. L’esquerda del mur que amenaça ruïna. Ja estan apareixent els 20.000 homes disposats a empènyer, com diuen a la Xina.

Aquests dies al parlament hispano-madrileny, per l’esquerda ja hi passava un braç. De moment, el braç esquerre.

Han ajudat a augmentar l’esquerda, les coces  de  Vox, que es creuen  hereus primogènits del Franquisme i els  cops de puny dels Populars que reclamen la legítima, uns i altres clamant als peus de l’únic Hereu: Felip de Borbó i de Franco.

Crits i coces ajuden, i molt, a ampliar l’esquerda. Coces i renecs i brams d’ase no arriben al cel. Màxim arriben a bisbes que tampoc són immunes a les esquerdes.

Tot ajuda. Sobretot els errors comesos per altes instàncies  judicials. Si un jutge de pau, endut per la seva ideologia comet un error, és greu, però fàcilment reparable. Si el mateix error el comet un jutge del suprem passa de ser greu a ser catastròfic. I si el cometen 7 jutges, més encara. Afecta a la totalitat del sistema judicial que es veu obligat a optar per defensar-los a capa i espasa  o bé a estripar les cartes.

Haver arribat a aquesta situació (el 7 a 6 de la JEC hi apunta) amb uns paios a Brussel·les que no paren d’emprenyar. Europa insulta de nuevo a España clamen veus patriotes, evidencia que l’esquerda es veu de  força lluny.

Mantenella y no enmendalla. És la divisa que llueix a l’escut rovellat de l’orgull ferit que enterboleix la vista i obnubila la ment.  I amb la visió miop i la potència intel·lectual minvada ha comès el tràgic error d’equivocar-se d’enemics. Ha  fet una llarga llista de noms i cognoms, de càrrecs politics i dirigents socials, de Catalunya. Com  l’inventor de la campana de Huesca  ha tallat tot allò que sobresortia… sense  sospitar que la fortalesa està en allò que no sobresurt. És a dir, jo i dos o tres milions més.

I jo i dos o tres de milions més sabem que allò que no et destrueix, t’enforteix. I també sabem que uns quants jutges per afició que tinguin a menjar fetge d’un heretge que han penjat no poden substituir l’únic instrument que té un Estat per destruir un Poble. L’exèrcit. I això estiguem tranquils, la dubitativa Europa no ho permetrà.

L’esquerda anirà eixamplant-se deixant entrar més llum a la resta d’espanyols, entre els que cada dia se senten més veus i més potents  que entenen que el seu problema i el nostre, sent diferents, tenen la mateixa causa.

Costa ben poc endevinar-la.

9 de gener de 2020.