dijous, 16 d’abril de 2020

I ara quan tanquem el parèntesi? Què? Com? Quan?


Tot s’oblidarà i tornarem a la mateixa casella? Costa creure-ho, si més no, durant uns anys se’n parlarà. Doncs, au som-hi, parlem-ne de pressa mentre hi ha més gent escoltant.

Els morts s’aniran oblidant de mica en mica, però els mals de ventre que han sofert  una gran majoria dels ciutadans del món que seguiran vius, buscaran culpables i no els costarà gens trobar-los.

En primer lloc els governs propis, siguin del color que siguin, i siguin poc o molt autoritaris, i encara que no ho hagin fet malament del tot.

Les reaccions seran en dues direccions completament oposades. Unes a favor de més democràcia i les altres d’incrementar l’autoritat. És a dir com ara, però una mica pitjor.

És molt recomanable (per a lectors d’història) el llibre titulat Por qué fracasan los países de dos professors americans, Acemoglu d’economia i Robinson politòleg, en què en el capítol 4, analitzen com l’anomenada pesta negra que a partir del 1345 va afectar brutalment tot Europa, amb mortaldat similar i amb pèrdues de mà d’obra pagesa comparables, va tenir conseqüències polítiques radicalment diferents; als països  de l’est (Rússia, Polònia,...) i les de l’oest (Anglaterra, França,...). A l’est es va endurir la servitud molt propera a l’esclavitud, a l’oest -especialment a Anglaterra- es va iniciar un camí en sentit contrari. Dos segles després la diferència era abismal.

Avui  les opinions de molts entesos  i dels no tant, sobre què passarà  s’anul·laran entre si, i ens permetrà a nosaltres i a tota la colla d’aficionats, afirmar amb contundència allò que haurem vist des de la primera fila.

L’Estat espanyol en sortirà molt mal parat, no només el govern actual sinó tota  l’estructura del poder, especialment la monarquia i l’economia, i molt a prop, els partits polítics. Tots.

Em temo molt que l’exèrcit, l’església, la judicatura i la gran banca aguantaran bé. Bé per a ells però no tant per a nosaltres. Espero, en canvi, que les mòmies de la transició passin d’una vegada al museu de la prehistòria,

Quant als marxenas en general és bo que recordin que la santa inquisició fou dissolta l’any 1835 i que en aquell temps ja era arcaica. Allò més perillós que tenir mentalitat arcaica és ser al mateix temps estúpid. Utilitzar trabucs és antiquat, utilitzar-los per matar mosques és estúpid.

En temps de Mao, van comprovar que els ocells es menjaven la meitat de la collita d’arròs. Decisió valenta: matarem tants ocells com puguem… L’any següent la quantitat d’insectes de tota mena va augmentar tant que no van poder sembrar arròs.

Com a mostra amb un botó n’hi ha prou. Tancar  a la presó al segle XXI, amb mentalitat torquemada, 10, 20 o 100 líders catalans no només és una canallada, és una estupidesa.

La meva pregunta és: quan tanquem el parèntesi viral, la corba de l’estupidesa farà un pico  d’una vegada per sempre? O només fins la propera pandèmia.

De moment nosaltres ho tenim més clar: aguantar.

I d’això en tenim molta pràctica.

16 d’abril de 2020. Confinats, resignats i emprenyats. Això és bo.



Cap comentari:

Publica un comentari