diumenge, 19 d’abril de 2020

Lidia Falcón i la transició.


Acabo de llegir una magnífica crítica que escriu l’admirada Lidia Falcón sobre transició i (copio traduint al català): “l’immens engany que va representar aquell intent de superar 3 anys de guerra civil i 40 de dictadura que va produir l’extermini de dirigents sindicals, polítics, feministes, intel.lectuals, científics, professors, masons, liberals, fins i tot religiosos crítics amb el franquisme,...”

Llista llarga i molt certa, però no hi falta  ningú? Per exemple catalanistes, republicans, Lluís Companys,

Perquè una persona al meu parer intel·ligent i honesta fa una llista i a mi el que em salta més a la vista és no ser-hi present ni representat com a poble perseguit, gairebé exterminat, per aquella guerra civil genocida, i per 40 anys de dictadura especialment cruel contra la meva llengua, (sap la senyora Falcón, que per estudiar poesia de Maragall  o Costa i Llobera apreníem de memòria La vaca ciega i El pino de Formentor?).

No m’atreveixo a pensar que en l’inconscient profund de l’autora de la llista és que aquells absents, no hi són perquè potser es  mereixien el que els va passar.

Que delito cometí, contra vosotros naciendo..., paraules del vostre Calderon, que faig meves.

Sisplau, madrilenys progressistes, d’esquerra, del mig o de dretes (que com els gallecs amb les meigas, molts catalans no hi creuen gaire, però haberlos, haylos) traïu-vos la bena dels ulls que no us deixa veure, a la costa nord-est de la península, res més que súbdits insubmisos en lloc de veure-hi companys de viatge indispensables per poder fer el pas definitiu que la senyora  Lidia Falcón denuncia que no es va fer ara fa 40 anys.

Aprofitant l’empenta que fem tots plegats per expulsar el coronavirus tinc l’esperança…

19 d’abril de 2020.





Cap comentari:

Publica un comentari