dimecres, 10 de juny de 2020

Quina llàstima Sr. Obiols.


En una recent entrevista,  afirma que la presó dels líders catalans és injusta però això no significa que tinguin raó.

Digui’m sisplau on falla el meu raonament.

L’empresonament injust (segons vostè) és conseqüència d’una sentència injusta  (segons jo), emesa per uns alts representants de l’Estat espanyol, que és el responsable d’aquesta injustícia.

El poble català (jo i dos milions més) ens vam rebel·lar pacíficament contra un Estat injust (segons jo)  i els líders catalans que es van posar al davant es van equivocar (segons vostè).

És a dir, rebel·lar-se contra una injustícia és un error (segons vostè) i cometre una injustícia és un encert (dedueixo jo).

Fins aquí la dialèctica. I no és un joc.

Vostè és un gat vell de la política i jo un simple vell  aficionat, això sí, apassionadament, de la política.

Després de brindar amb xampany francès, el 21 de novembre del 1975, refets que el dia abans acabés sent realitat allò que feia anys que anàvem repetint en veu baixa: d’aquest any no passa, vam cometre l’error (això sí que  fou  un error) de creure en una dita popular que fa:  morta la cuca, mort el verí  o en versió menys fina muerto el perro se acabó la rabia.

La cuca o el perro havien mort però el verí i la ràbia continuaven.

Després de votar NO a la Constitució  vaig votar SÍ als socialistes, fins que en unes eleccions (diria que el 1984) vostè sr. Obiols es presentava pels socialistes, i van portar per fer Campanya a Catalunya el totpoderós sr. Guerra… Marededéu senyor quin error. La quantitat d’insults i de desqualificacions que va vomitar contra  Catalunya, contra  el català i contra els catalans, (és a dir contra mi), pensant que atacava el sr. Pujol (al qual jo no vaig votar mai, tot i que pensava llavors i continuo pensant ara, els donava cent voltes a tots), em va obligar a no votar mai més  el PSC.

Ara sr, Obiols ha tornat a parlar públicament per reafirmar la seva convicció que Catalunya no pot ser independent. Sento dir-li  que està molt equivocat perquè el que no pot ser és que Catalunya no sigui independent, a no ser  que es volatilitzi, que s’esfumi, que desaparegui tot signe de catalanitat, tot record d’una història, tota paraula d’una llengua… i vostè sap que això no passarà.

I també estic segur que vostè no vol que passi tot això, i no perquè jo cregui que vostè és l’angelet que el seu pare pintava per les parets, sinó perquè vostè ni és estúpid ni és ignorant ni té mala fe.

Ni independent ni sotmesa, diu i repeteix. Expliqui als seus correligionaris de Madrid,  algun potser encara se’n recordarà de vostè, que l’error immens d’aplicar el 155 o la canallada del judici tindran efectes exactament contraris als pretesos per l’Estat espanyol.

Treballi a fons per aconseguir que Catalunya deixi d’estar sotmesa, que de ser independent ja se’n  cuidaran uns altres. Si s’afanya, aquest agost quan celebri els seus 80 anys rebrà moltes felicitacions.

Si veu  l’Iceta foti-li un clatellot.

Ara és un bon moment.

5 de juny  de 2020

Cap comentari:

Publica un comentari