dissabte, 11 de juliol de 2020

Del Rei avall, tots.


No sabem ben bé, què vol dir prestigi. Però sí sabem que és una cosa molt difícil d’aconseguir i molt fàcil de perdre i  gairebé  impossible de recuperar.

Es pot tenir fama i gens de prestigi i a l’inrevés també. De fama n’hi ha de bona i de dolenta, de prestigi només n’hi ha de bo. Quan el prestigi d’un Estat és clarament millorable, es pot trobar amb jutges de fora poc col·laboradors, o amb vots  que semblaven segurs que s’evaporen.

Què li passa a l’Estat espanyol?  Després de tres segles d’anar perdent amb pas ferm i constant, poder fama i prestigi, fa 40 anys va tenir una oportunitat d’or per redreçar el camí. Una gran majoria de ciutadans tenia fam de llibertat. Tot l’entorn polític de la millor qualitat  d’Europa i Amèrica tenia ganes de donar un cop de mà…

Però… si jo fos innocent i mal parlat alhora, em preguntaria en l’única llengua que havia viscut fora de casa durant 40 anys: ¿Por qué se jodió el invento?

Ara ja sé la resposta; no hi va haver cap invent, ni cap intent.

De fet  això ja ho sabia fa la tira d’anys i m’alegra veure que ara ja tothom ho sap, quan abans només era profecia.

Crec de bona fe que en aquests moments i per causes força estranyes està passant un àngel, com dèiem de joves en aquell moment, que sense trobar-hi explicació, tots callàvem de cop i es feia un silenci ensordidor. Com ara, vaja.

Apuntaleu bé l’arcada, traieu la clau de volta, podrida i a punt d’esmicolar-se, abans  que tot l’edifici col·lapsi, com massa vegades ha passat a la trista història de la península ibèrica.

Mentrestant, faríem bé els catalans d’allunyar-nos, per no interferir ni en els fets ni en els drets dels altres. Recordem que tant la primera República Espanyola com la segona, van durar molt poc. Males llengües diuen en veu baixa que les dues tenien greus malalties hereditàries. Hi corria massa sang catalana per les seves venes.

 Si el nou edifici els queda sòlid, airejat i assolellat farem un pacte de bon veïnatge  que serà l’enveja d’Europa.

De vegades els àngels passen de veritat o els bojos fan bitlla. Que ve a ser el mateix.




Cap comentari:

Publica un comentari