Ara que tots els catalans som convergents, per mèrit propi i
per demèrit vostre, voldria recordar la necessitat que té la nostra política de
l’existència d’un partit fort
socialista. El socialisme és imprescindible en el conjunt de partits de
qualsevol país europeu. (No a Amèrica )
Partint d’aquesta idea
voldria parlar d’un model d’estat determinat. Cada vegada que sentiu parlar,
amics socialistes, de qualsevol pas
endavant de Catalunya cap alguna
forma de sobirania, o d’independència, fins i tot d’autodeterminació, vosaltres
dieu que sou federalistes. I això està molt bé. És un bon model per a l’estat
espanyol.
Ara bé, només sento que en parleu com a reacció a aquelles
propostes dels altres.
Jo us demano que sense cap recel treballeu a fons aquesta
proposta. Defenseu els evidents avantatges pel conjunt de l’estat. Convenceu
els socialistes valencians d’avançar en aquesta línia. Veureu que ja hi ha
andalusos que hi creuen. I gallecs. No tingueu por d’arraconar d’una vegada per
sempre el nefast guerrisme que us heu hagut d’empassar, i la seva derivada el
nacional-madrilenyisme.
Us volia recordar una cosa. L’any 1974, veient imminent la
mort del dictador, vau celebrar el XIII congrés del PSOE i vau publicar a “El
socialista” una Resolucion Politica en què definíeu les línies d’acció que
defensaríeu després de la mort de Franco.
Hi havia set punts. Els sis primers es pot dir que els vàreu
aconseguir.
El setè deia: g) Reconocimiento del derecho de
autodeterminación de todas las nacionalidades
ibéricas.
Doncs au , amics socialistes catalans, sigueu valents i coherents. I veureu com l’èxit us sorprendrà.
Us ho desitjo de bon cor.
30 de maig de 2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada