divendres, 25 de maig de 2012

La monarquia espanyola.


En síntesi, el procés va ser el següent. El general Franco, radicalment il·legítim des de  l’origen fins al final, va nomenar cap d’estat amb títol de rei a Joan Carles de  Borbó. Aquest se sabia no volgut  ni pels fidels del franquisme ni pels enemics del règim.  

Tenia plena consciència de la seva il·legitimitat. Va optar per pactar amb la tendència neofranquista, liderada per Adolfo Suarez, a qui va nomenar president del govern a canvi que imposés la monarquia. Fins aquí, cap legitimitat.

La suma d’aquestes dues no legitimitats va donar l’aparença suficient a la França de Giscard, als socialistes alemanys de Willy Brandt, als americans  (fora de joc Nixon) i desorientats Ford i Carter i amb les greus amenaces de Breznev (si més no aparents) que la transició espanyola anava per bon camí pels seus interessos.

Hi va haver eleccions (els egipcis avui m’ho han recordat) força democràtiques però amb trampa. No es va anunciar que fossin per elaborar una Constitució, si bé tothom ho sabia, i sobretot es va impedir, taxativament, la presència de cap grup que es digués republicà o separatista. Tot el poder seguia en mans del franquisme, del neofranquisme de Suarez i del tardofranquisme de Fraga. Com si diguéssim que a Egipte continués tot el poder en mans del postmubaraquisme.

Es va escriure una constitució. Segons el meu parer de no expert aquesta constitució té dos grans blocs legislatius. El primer fa referència als drets individuals dels ciutadans, a les llibertats dels drets de reunió, a la llibertat d’expressió, etc. Aquest conjunt de drets era allò que somiava feia quaranta anys la totalitat del poble, i aquest bloc legislatiu ens va emocionar.

Però hi havia un altre bloc de lleis constitucionals, les que feien referència al repartiment  del poder, i aquestes no resultaven tan satisfactòries. ni de lluny.

Avui només parlarem de la primera.

Article1. Apartat3. La forma política de l’estat espanyol és la monarquia parlamentaria. (les minúscules són meves)

Es va posar a votació en referèndum i es va  aprovar. A Catalunya també es va aprovar. A Euskadi no.
Va quedar legalitzada la monarquia. Però va quedar legitimada? Plenament?

Si l’article 1.3 hagués dit: la forma política de l’estat és la República, potser hauria estat aprovada fins i tot al país basc. El que és segur és que hauria tingut dos vots més, el de la meva dona i el meu.

Ara sí que dic, continuarà.

Cap comentari:

Publica un comentari