Martells.

Diu Chomsky, tot criticant la forma nord-americana  d’intentar resoldre els problemes del món amb l’ús de la força, que fa temps que circula  la dita: “Si l’eina que tens a la mà és un martell tots els altres et semblaran claus.”

Fa més d’un segle el gran polígraf Menéndez y Pelayo va definir España…martillo de herejes,  i molts encara s’ho creuen.

L’Estat espanyol avui dia per resoldre l’etern problema català,  perdut definitivament el seu martell gros de sempre, que és l’exèrcit, només té a les mans un martell. Un martellet petit, de fusta, (ideal per trencar avellanes però que si t’enxampa un dit amb repelons…), en mans de senyors disfressats amb una bata negra amb punys de punta de coixí, anomenats jutges.

Tornant a Chomsky, si l’única eina que tens a la mà és un martellet de jutge, tots els altres et semblaran delinqüents.

Diuen que a Espanya la justícia és independent de la política i de l’economia. Si és així, és  l’únic lloc del món on això passa.

No és just parlar malament dels jutges com no és just fer-ho dels capellans. Tant en un camp com en l’altre, la gran majoria de persones que trien aquest camí de joves ho fan de bona fe i amb fe de la bona.

Aquests conjunts de persones constitueixen un camp de forces. Els camps de força tenen unes regles pròpies que actuen diferent sobre cada partícula que en forma part. Penseu en un camp magnètic com actua sobre un tros de ferro o sobre un d’alumini.

Entre les forces que actuen n’hi ha d’ascensionals. Estiren cap amunt aquells elements més favorables al conjunt encara que aparentment -o no tan aparentment- s’allunyi de la raó de ser fonamental  del grup.

Per exemple l’atractiu que fa que molts es facin capellans pot ser “el sermó de la muntanya” però la força ascensional que els fa arribar a bisbes ... caldria buscar-la a… (aquí cadascú que hi posi el que la seva fe li aconselli).

El camp de forces judicials s’assembla a tot arreu, però té regles pròpies i diferents en cada Estat del qual  constitueixen una part essencial, però la  força ascensional més comú a tots els països és que l’aspirant tingui un grau ample i profund de concomitàncies amb tots i cadascun dels sectors dominants del país, ideològics, econòmics i polítics. A Espanya aquests tres sectors estan ben definits, sobre tot les últimes dècades.

Si el resultat és satisfactori per a tots i cadascun d’aquests conjunts s’atorgarà a l’aspirant el certificat d’independència i  se’l deixarà actuar lliurement. Ell ja sabrà què s’ha de fer. I ho farà amb  total llibertat.

Es proclamarà a tort i a dret, tan si ve a tomb com sinó, que la justícia espanyola és independent de la política.

La llei s’ha de complir.

Tothom és igual davant la llei.

Les sentències s’han d’acatar.

Que li caigui tot el pes de la llei.

Dura lex, sed lex scripta est.

Tots creiem que això és veritat i moltes més coses també. O sigui que només cal donar el martellet a la persona adequada.

Aquesta persona ja s’encarregarà de tancar a la presó inventant-se el delicte i el delinqüent convingut, sense que ningú li hagi d’indicar.

9 de novembre de 2018.