No fa mal. T’ajuda a no tenir pressa. La França tan
revolucionària ella, va proclamar la
primera República, l’any 1792 (després de guillotinar degudament el rei ) i el
1815 la perdia, el 1848 proclamava la
segona república que poc després també s’esfumava i fins el 1871 no
proclamava la tercera. D’aquí ve allò de “a la tercera va la vençuda” . Encara
que tardi 80 anys, que a la vida d’un país són quatre dies.
Jo, com que vaig ser engendrat i parit durant la segona República,
no vaig tastar monarquia fins el 1978. Tenia 46 anys. L’alegria de la mort del
dictador va quedar enterbolida.
Per sort, avui ja torno a viure en una República des de
l’octubre de l’any passat. República a més catalana, no com les anteriors. Perquè
existir, existeix.
Quan diem que inicia la seva existència un nadó? Quan obre
els ulls i arranca el plor, o direu que no existeix fins que no està apuntat al
registre civil?
Quan el nom d’un nen és escrit en un registre civil obté
tots els drets que aquell registre empara, però al mateix moment perd tots els drets
continguts en els altres més de 200 registres civils mundials. Tots els nadons del món en són
perjudicats, i la gran majoria de forma brutal.
La República catalana quedarà inscrita en el registre d’estats
independents en un temps molt inferior
al que va tardar la francesa, ¿posem la
desena part? No oblidem que al segle XXI
tot va enormement més despresa que al segle XVIII.
No tinguem pressa ni por. Que els drets dels nostres nadons
quedin protegits i els dels nadons no nostres, també. !Quina canallada parlar
de nadons nostres i nadons d’ells! Fem bé les coses. Fa anys que sabem que “ la
feina ben feta, no té fronteres”.
El 90% de les notícies que omplen planes avui, la setmana
que ve seran fum que d’aquí un mes s’hauran esfumat. I molts dels noms ara
escrits en lletres grosses, ni tan sols figuraran als llibres d’història. En
canvi és ben possible que fets i noms ara ignorats, ocupin llocs de primera
fila en els capítols que expliquin com un petit país que representa gairebé
exactament l’u per mil dels habitants
del món va conquerir pacíficament el seu dret a una existència
plena i lliure.
De veritat que podem mostrar un caminet possible cap a un món millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada