dijous, 1 de novembre de 2018

Saber una mica d’història.


No fa mal. T’ajuda a no tenir pressa. La França tan revolucionària ella,  va proclamar la primera República, l’any 1792 (després de guillotinar degudament el rei ) i el 1815 la perdia, el 1848 proclamava la  segona república que poc després també s’esfumava i fins el 1871 no proclamava la tercera. D’aquí ve allò de “a la tercera va la vençuda” . Encara que tardi 80 anys, que a la vida d’un país són quatre dies.

Jo, com que vaig ser engendrat i parit durant la segona República, no vaig tastar monarquia fins el 1978. Tenia 46 anys. L’alegria de la mort del dictador va quedar enterbolida.

Per sort, avui ja torno a viure en una República des de l’octubre de l’any passat. República a més catalana, no com les anteriors. Perquè existir, existeix.

Quan diem que inicia la seva existència un nadó? Quan obre els ulls i arranca el plor, o direu que no existeix fins que no està apuntat al registre civil?

Quan el nom d’un nen és escrit en un registre civil obté tots els drets que aquell registre empara, però al mateix moment perd tots els drets continguts en els altres més de 200 registres civils  mundials. Tots els nadons del món en són perjudicats, i la gran majoria de forma  brutal.

La República catalana quedarà inscrita en el registre d’estats independents en un temps molt  inferior al que va tardar  la francesa, ¿posem la desena part? No oblidem que al segle  XXI tot va enormement més despresa que al segle XVIII.

No tinguem pressa ni por. Que els drets dels nostres nadons quedin protegits i els dels nadons no nostres, també. !Quina canallada parlar de nadons nostres i  nadons d’ells!  Fem bé les coses. Fa anys que sabem que “ la feina ben feta, no té fronteres”.

El 90% de les notícies que omplen planes avui, la setmana que ve seran fum que d’aquí un mes s’hauran esfumat. I molts dels noms ara escrits en lletres grosses, ni tan sols figuraran als llibres d’història. En canvi és ben possible que fets i noms ara ignorats, ocupin llocs de primera fila en els capítols que expliquin com un petit país que representa gairebé exactament l’u  per mil dels habitants del món  va  conquerir pacíficament el seu dret a una existència plena i lliure.

De veritat que podem mostrar un caminet  possible cap a un món millor.

Cap comentari:

Publica un comentari