El bé més escàs de què disposem és la llibertat, per tant tindrà prioritat de pas.
Les
més que probables víctimes, seran la coherència, l’ordre, i les
repeticions innecessàries. Cal parlar i escriure quan se’n tingui
necessitat.
També
intentaré escriure de bo de bo, que a casa fèiem servir per expressar
que allò que dèiem era veritat, tota la veritat i només la veritat amb
tota l’honestedat, fins i tot bellesa, de què érem capaços (els nens no
poden entendre a Groucho quan diu que si no t’agraden els seus principis
no hi ha problema: en té d’altres i ben variats.)
Conforme vaig escrivint, m’adono que ho faig en tres nivells:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada