L’endemà del quinze de maig.

Feia dies que em resistia, però la temptació és forta. I tot i saber que també és inútil no es pot evitar.

Preguntes a fer als indignats.

Qui és el destinatari del vostre missatge?

Quin és el contingut del missatge?

Quina eficàcia pot tenir? 

O bé no hi ha missatge, només moviment?

L’eina que tots teniu a les mans, entre altres coses, la teniu gràcies a l’existència de grans masses de diners administrades per poques mans, què demaneu?

Que no hi hagi grans masses de diners acumulades?

Que no estiguin administrades per poques mans?

Que les mans administradores siguin honestes?

És adir, que no hi hagi capitalisme o bé que no hi hagi capitalistes.

O millor encara  que els homes siguin honestos, altruistes, generosos.

Aquesta ultima proposta l’han fet totes les religions de sempre  i l’èxit aconseguit  ha resultat perfectament descriptible. Les altres propostes, a no ser que creguem que això de la Xina és comunisme, tampoc han reeixit espectacularment.

Si faig totes aquestes preguntes -i moltes altres més en veu baixa- és perquè, com vosaltres vull trobar respostes. Això sí, sense indignar-me.