dilluns, 13 d’agost de 2012

Endimari Primer rei dels espanyols.

Feia dies que li donava voltes. Buscava un títol escaient a l’immens honor de ser rei del espanyols.

Quan el rei de Qin (txin) va aconseguir  el 221 AC unificar els regnes de Xina va adoptar el títol de Huang-ti, llegendari emperador groc i va quedar Qin shi Huangti, primer emperador suprem de la dinastia Qin. Volia ser el primer de mil emperadors Qin. Amb el segon va desaparèixer la dinastia.

Quan Bonaparte es va fer amo i senyor de totes les Frances, es va fer coronar Emperador amb el nom de Napoleó I. No hi va haver un Napoleó II, però si un Tercer i prou.

Un bon mal dia va ser coronat rei d’Espanya un senyor escollit pel dictador més cruel  de tota la  tràgica història de la península Ibèrica. Però va ser coronat “democràticament” sense preguntar als ciutadans si preferien una altra cosa. S’entén que es va fer a fi de bé.

Es feia urgent i necessari trobar un títol adequat a tan alta personalitat. Humilment us haig de dir: eureka¡, l’he trobat: ENDIMARI, Endimari I, rei dels espanyols, sisplau per força. Els més optimistes creuen que hi pot haver un Endimari II però ningú espera un tercer. Ni hi és ni se l’espera.

Si no sou de Vilanova o Sitges (segons el Coromines) segurament no sabreu què cony vol dir aquesta paraulota. Ho podeu buscar a l’Alcover i Moll però ja sé que tots ho trobareu al Google.

No em negareu que el títol fa patxoca.


                          12 d’agost de 2012.


Cap comentari:

Publica un comentari