diumenge, 12 d’agost de 2012

Què vol Espanya de Catalunya?


El nacional-catolicisme  impregna tan profundament la idiosincràsia espanyola, que aconsegueix majories absolutes quan l’altra mitja Espanya comet errors per petits que siguin. I últimament han estat molt grossos. 

El seu últim gran pregoner entrava a les catedrals acompanyat de bisbes i cardenals sota pal·li, podia encunyar monedes autoproclamant-se: caudillo de España por la gracia de Dios. Si bé no deia de quin déu parlava tothom entenia que no parlava d’Al·là. Com que  no se sentien ni escarafalls ni protestes per part de bisbes cal suposar que hi estaven d’acord.

Les autoritats del nacional-catolicisme  de llavors i d’ara podien i poden parlar en nom de déu. I ho fan. I utilitzen paraules evangèliques. I li diuen a Catalunya, l’ovella esgarriada del ramat: Catalunya, nega’t a tu mateixa i segueix-me. Això ens demana als catalans: que siguem uns negats.

I aquí sorgeix el problema. En català, negat té dos significats força diferents.

En primer lloc ser un negat vol dir ser incapaç de fer res pel teu compte. No et saps administrar, ets un sapastre, ni tan sols saps parlar correctament en cristià. El carnet de conduir te’l devien donar en una tómbola, etc.

Negat té un altre significat. A la festa major de baixamar de Vilanova dediquen un dia en record dels negats. Dediquen el record a una tràgica tempesta que ningú va saber predir i que va impedir els pescadors de tornar a terra tot i no estar gaire lluny de la platja i on les seves famílies els esperaven amb l’ai al cor. Es van negar un parell de dotzenes de pescadors, els negats de Vilanova.

Si ens decidim a obeir la petició reiterada, que se`ns fa des dels potents altaveus que té Espanya instal·lats a Madrid, caldrà que triem quina opció ens abelleix més: tontos o bé ofegats.

Val a dir que a 500 km. i amb altaveus com els de les estacions de Renfe no s’entén gaire bé res del que diuen i potser ens estan dient que fotem el camp d’una punyetera vegada. I si més no, ho podem entendre així.

          11 d’agost de 2012.

Cap comentari:

Publica un comentari