dimecres, 8 d’agost de 2012

Espanya no pot escoltar.


Ara fa uns cent anys el poeta català demanava als seus amics que Espanya escoltés la veu d’un fill que li parlava en llengua no castellana. Alguns dels seus amics el van sentir, però Espanya no el va escoltar. En aquell temps no sabia escoltar, no n’havia après mai d’escoltar.

Alguns anys després va sentir sorolls que venien de Barcelona. Mancomunitat era alguna cosa més que un grup de veïns de barri? El soroll era desagradable a les orelles castellanes. Van decidir que no volien escoltar. Abans no en sabien, ara no volien.

L’Estatut ja va ser massa. Cal llegir el discurs de l’orador més eminent de les files espanyoles a les corts, contra l‘aprovació de l’Estatut, Ortega y Gasset al maig del 32, per veure que ara que havien après a escoltar, no ho volien fer.

Ara escoltem la veu de l’altre Ortega y Gasset el seu germà Eduardo que molts pocs anys després escrivia:

….A titulo de un falso patriotismo… se desarrolla desde Castilla un estéril centralismo…y con el se matan las más fecundas colaboraciones en la obra de instituir una gran personalidad moral de España…. el que Cataluña o Vasconia tengan una personalidad distinta, se les antoja antipatriótico, en lugar de estimarlo como una mayor riqueza moral y motivo de grandeza de España... Son los descendientes del conde-duque de Olivares.

De seguida va arribar el general Franco i va fer callar els dos germans.

I ara, què? Al principi, no sabia escoltar. Quan en va aprendre, no volia escoltar, i ara no pot escoltar.

Com el nen que no sabia caminar i quan n’aprenia va trobar que era molt cansat i no volia fer-ho. Es va negar a intentar-ho, era massa cansat i al final ha resultat que no pot caminar.

Espanya no pot escoltar Catalunya. Entén massa bé què li diu. Sap que té massa raó. No pot.

La situació oscil·la entre la tragèdia grega (i mai més ben dit) i la novel·la kafkiana. A la primera versió moren tiris i troians, a la segona queda tot aclarit (sarcasmes a part).

                     8 d’agost de 2012

Cap comentari:

Publica un comentari