dijous, 16 de maig del 2019

La peça prescindible.


El primer consell que ens va donar el professor de mecànica de l’escola d’enginyers va ser que,  segons ell; fer el projecte d’una màquina era organitzar un conjunt de peces cadascuna amb una funció pròpia i que totes elles una a una ens causarien problemes més o menys importants i que l’única peça que no ens en causaria cap, era aquella que podíem eliminar.

Tots sabem que l’Estat és una gran màquina. La maquinaria de l’Estat,té infinites peces des dels  seus orígens. Unes han canviat poc i altres més. Totes han causat problemes, alguns molt grossos.

Hi ha una peça important  que és la que ha causat més problemes a tots els Estats, raó per la qual molts d’ells l’han eliminat.

És la monarquia.

A mitjans del segle disset -tractats de Westfalia- quan es va dissenyar el model d’Estat actual, amb fronteres definides, exèrcits propis, etc. la majoria -sinó tots-  incloïen un monarca. Avui dia fruit del progrés i de les lleis de Darwin són una immensa minoria. A l’Europa continental en queden  mitja dotzena de monarquies. Totes elles justifiquen la seva permanència gracies a l’oposició dels seus titulars al nazisme.

Hi ha un únic país al món que després de gairebé mig segle de  prescindir de la monarquia i sense que aquesta hagi fet cap mèrit democràtic, ha tornat a instal·lar la peça totalment inútil i responsable en primer grau del mal funcionament de la maquinària.

Ja m’enteneu .

13 de maig de 2019.