El primer consell que ens va donar el professor de mecànica
de l’escola d’enginyers va ser que, segons
ell; fer el projecte d’una màquina era organitzar un conjunt de peces cadascuna
amb una funció pròpia i que totes elles una a una ens causarien problemes més o
menys importants i que l’única peça que no ens en causaria cap, era aquella que
podíem eliminar.
Tots sabem que l’Estat és una gran màquina. La maquinaria de
l’Estat,té infinites peces des dels seus
orígens. Unes han canviat poc i altres més. Totes han causat problemes, alguns
molt grossos.
Hi ha una peça important
que és la que ha causat més problemes a tots els Estats, raó per la qual
molts d’ells l’han eliminat.
És la monarquia.
A mitjans del segle disset -tractats de Westfalia- quan es
va dissenyar el model d’Estat actual, amb fronteres definides, exèrcits propis,
etc. la majoria -sinó tots- incloïen un
monarca. Avui dia fruit del progrés i de les lleis de Darwin són una immensa
minoria. A l’Europa continental en queden
mitja dotzena de monarquies. Totes elles justifiquen la seva permanència
gracies a l’oposició dels seus titulars al nazisme.
Hi ha un únic país al món que després de gairebé mig segle
de prescindir de la monarquia i sense
que aquesta hagi fet cap mèrit democràtic, ha tornat a instal·lar la peça totalment
inútil i responsable en primer grau del mal funcionament de la maquinària.
Ja m’enteneu .
13 de maig de 2019.