dimecres, 30 de juny del 2021

El dit a la “llaga”.

 

És una “llaga” molt fonda. Infectada i purulenta. Tan antiga que el costum secular la fa oblidar.

Durant els primers 40 any de la meva vida va ser tan intensa la putrefacció que vam acabar no notant la pudor. Un  cop mort el principal responsable, els seus hereus van cuitar a tapar-la sense temps de desinfectar-la. Van agafar un llençol brut, van embolicar-ho tot lligat i ben lligat.

D’aquest llençol en van dir constitució…

Timeo hominem unius libri.

I jo tinc pànic del poble d’una sola LLEI…

De cop i volta, sense que ningú s’ho esperés, amb un cop d’aquella mena de coratge que Napoleó en deia; “coratge de les tres de la matinada”, instantani, necessari, de sobte, venen els catalans  i  posen el dit damunt d’aquella “llaga” que supurava pus  des del mateix cim de la Cúpula, fins molt avall…

El crit dels bons espanyols va ser unànime. S’ha de tallar el dit.  S’ha de tallar el dit a l’alçada del colze, diuen uns. No, fins l’aixella diuen els altres.

Tots els instruments quirúrgics de què disposa un Estat entren en èxtasis. (Guardeu la llista in pectore no fos cas que cantar fos delicte… O ja ho és?) i es posen a treballar sense tan sols desinfectar l’instrumental.

Però… I la “llaga”?  Molt bé, gràcies...

Nafra seria més normatiu, però no és tan fastigós.”

 Desapareixerà molt abans el  covid…

dijous, 24 de juny del 2021

De Pau Casals a Mas Culell.

 

I entre l’un i l’altre, centenars de milers, perseguits, “represaliats”, empresonats i afusellats per l’Espanya eterna, abans, durant i després del franquisme en nom de la secular i dogmàtica fe d’un sol déu, una sola pàtria i un sol rei. Ergo:  els catalans  són culpables per definició, i l’única sortida al conflicte que són capaços de pensar molts patriotes espanyols, és la mateixa que el seu admirat líder alemany va aplicar als jueus com a “solució final”.

El món de la música admirava Pau Casals, el món de l’economia admira  Mas  Culell. Unes dotzenes d’economistes de primera fila, Nobels inclosos, han posat el crit al cel, en defensa de Mas Culell.

Quin és el misteri que fa que Espanya el maltracti ignominosament sense que s’alci cap veu significativa entre aquells -economistes o no- que saben qui és  Mas Culell?

Tan immensa és l’animadversió contra la catalanitat, que no permet que economistes  espanyols honestos i coneixedors del cas no s’atreveixin a dir res?

Aquesta animadversió no és entre individus, no és entre persones. Hi ha molts catalans amb amics espanyols i viceversa. És entre pobles amb mentalitats molt diferents -un autoritari i dominador i l’altre insubmís i enamorat del seu país- diferència que no impedeix viure com a veïns però que fa impossible que la relació sigui la de sobirà/ súbdit.

És urgent que tots i cadascun dels ciutadans de Catalunya (molt especialment socialistes i “podemites”) ens responguem a nosaltres  mateixos la pregunta que mai ens faran els que tenen potestat per preguntar:

Què vull ser jo?

Súbdit de la Monarquia Espanyola  o bé Ciutadà de la República Catalana?

No hi ha cap altra opció.

24 de juny de 2021.

Dia en què els petards foragiten els virus residuals.

 

 

 

dijous, 17 de juny del 2021

Mascaretes i mascarades. (Exabrupte alliberador).

 

Les mascaretes serveixen perquè cadascú de nosaltres no enverini l’aire.

Les mascarades s’usen per fer veure que dius sí, quan estàs dient no. Que ets, quan no ets res.

Benvingudes les mascaretes i maleïdes les mascarades.

Mai he acabat d’entendre, la necessitat de tots, absolutament  tots, els amos del poder, amb independència de la magnitud, la procedència o l’actitud mental de les persones que l’ocupen, de sentir-se obligats a mostrar-se al poble com una immensa mascarada.

Salons immensos, portes altíssimes, (al Kremlin n’hi ha una que quan hi passa el Putin de torn sembla un escarabat), lluminàries ostentoses, sostres impossibles, que fan que el Papa de Roma o la Reina d’Anglaterra s’hagin de disfressar fins al ridícul per ser vistos…

Es veu que si no hi ha pompa i lluentons el poder es dilueix.

Entre tots els personatges de primera fila que encara queden al món els més absurds són els que fan de Reis. I d’entre aquests guanya el primer premi “cum laude”… ¿oi que tots sabem qui?

A falta de Palau disponible a Barcelona, en un hotel disfressat de vaixell, proa al mar  que ni vol ni pot solcar, es va organitzar una mascarada de baixa intensitat amb assistència de la més “alta” figura de l’Estat espanyol.

¡Quina tristor, déu meu! Ni tan sols em va fer ràbia. Va resultar tot tan depriment, que tots els assistents i els espectadors  faran  un concurs de velocitat per oblidar-ho.

Els d’aquí fent veure que els interessava molt què es deia i què es feia  i els d’allà dissimulant la seva animadversió profunda i secular. I entre uns i altres uns quants empresaris que fan veure que estimen tothom  perquè  la pela és la pela”.

Les mascarades quan perden el magnífic encant del poder fan plorar...

Serà millor que continuem portant la mascareta.

17 de Juny de 2021.