divendres, 26 de maig del 2023

STAND BY.

 

És l’expressió que millor explica l’actual  estat del procés d’independència de Catalunya.

És un estat d’espera  que consumeix un mínim d’energia perquè l’activitat és petita. La suficient  per mantenir-se viu  sense perdre cap de les seves característiques essencials.

Produirà efectes secundaris -probablement importants- sobre els resultats de votacions politiques que no tenen res a veure  amb el seu  tema principal.

Enfortirà la voluntat dels convençuts i al mateix temps generarà falses esperances als adversaris, que no recorden que aquesta situació d’espera -alguna vegada semi eterna- s’ha repetit els últims dos segles i no ha eliminat el problema

            En tanto en Calaluña quedase un solo catalàn… hemos de tener enemigos y guerra. Son los catalanes aborto monstruoso de la polìtica  (Silvela 1900).”

          “Cuando alguien es pura  herida, curarle es matarle. Pues es lo que acontece con el problema catalán (Ortega y Gasset. 1932).”

 1936/39. Guerra total seguint el consell d‘Ortega que a Catalunya va perdre absolutament tothom, les dretes i les esquerres, els rics i els pobres (molt més els segons de cada parella)   i dictadura semi eterna…

El més sorprenent i més esperançador alhora, és que avui dia després de tants anys de persecucio i de tant menyspreu i odi, Catalunya, catalans i catalanisme existeixin, tot i  que aquells que  vam viure aquella  època en tota la seva plenitud anem  marxant… o precisament per això…

Però no dubteu que dels stand by se’n surt més forts. Com de la presó o de l’exili.

24 de maig de 2023

La Primavera ha arribat… ningú ho ha evitat.

 

        

dijous, 11 de maig del 2023

Em costa molt d’entendre.

 

Un dia d’aquests hem vist per TV, una immensa carallotada que feien a Londres. I els anglesos passen per gent seriosa i bastant democràtics des de fa anys, però allò que passava pels carrers de Londres era una mostra d’estupidesa col·lectiva que em feia posar la pell de gallina.

Buscant explicacions, pensava, això deu ser perquè molts ciutadans anglesos creuen que la grandesa històrica del seu país la deuen a la Monarquia, sense preguntar-se si a l’Índia pensen el mateix.

Però, vaja, podria funcionar i ha funcionat molts segles.

Allò que no funciona ni a fum de sabatots, és  la mateixa dèria traslladada a Espanya.

Si allò d’allà em costava d’entendre, això d’aquí és un misteri més gran que el de la santíssima trinitat, que si hi  vols creure no fas mal a ningú.

Perquè creure en la Monarquia  Espanyola d’avui dia, fa mal al sentit comú, fa mal a la Història, fa mal a l’economia, fa mal a la vista i fa mal de panxa…

Ara bé, si els catalans ens ho mirem amb carinyo podria ser ben bé una eina... ¿oi que m’entens? Perquè és impossible creure que TOTS els espanyols tenen pa a l’ull.

Deixeu m’ho dir i repetir: l’actual Constitució Espanyola  no té  cap legitimitat democràtica, pel moment històric en què es va aprovar, per la forma en què es va redactar, per l’angoixa dominant de la població que la va votar i perquè avui dia cap  ciutadà menor de 73 anys l’ha votada.

I dels majors ja no en quedem gaires…