És l’expressió que millor explica l’actual estat del procés d’independència de Catalunya.
És un estat d’espera que consumeix un mínim d’energia perquè l’activitat és petita. La suficient per mantenir-se viu sense perdre cap de les seves característiques essencials.
Produirà efectes secundaris -probablement importants- sobre els resultats de votacions politiques que no tenen res a veure amb el seu tema principal.
Enfortirà la voluntat dels convençuts i al mateix temps generarà falses esperances als adversaris, que no recorden que aquesta situació d’espera -alguna vegada semi eterna- s’ha repetit els últims dos segles i no ha eliminat el problema
“En tanto en Calaluña quedase un solo catalàn… hemos de tener enemigos y guerra. Son los catalanes aborto monstruoso de la polìtica (Silvela 1900).”
“Cuando alguien es
pura herida, curarle es matarle. Pues es
lo que acontece con el problema catalán (Ortega y Gasset. 1932).”
1936/39. Guerra total seguint el consell d‘Ortega que a Catalunya va perdre absolutament tothom, les dretes i les esquerres, els rics i els pobres (molt més els segons de cada parella) i dictadura semi eterna…
El més sorprenent i més esperançador alhora, és que avui dia després de tants anys de persecucio i de tant menyspreu i odi, Catalunya, catalans i catalanisme existeixin, tot i que aquells que vam viure aquella època en tota la seva plenitud anem marxant… o precisament per això…
Però no dubteu que dels stand by se’n surt més forts. Com de la presó o de l’exili.
24 de maig de 2023
La Primavera ha arribat… ningú ho ha evitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada